Vespre (adaptació)

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires al B3 i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que n'estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un Nesquik i no te'l pots acabar.

I encens l'ordinador, sense ganes de navegar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i puges a casa i no hi trobes ningú.

I surts fora al carrer, i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes d'Eucaliptus i respires ben fort, fort, fort.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre estàs trist i no trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Foto: Arwen Abendstern
Llicència: Creative Commons