Mes endroits préférés de Paris

Chez nous



EFREI, l'Université où j'ai jamais étudié



Pont des arts, endroit des soirées par excellence



Montmartre/Sacré Coeur, o les vistes 'uau' i el barri de l'Amélie


Champ de Pique-Nique et la Tour de fer


Alguns d'aquests indrets i molts més els revisitarem en la nostra primera visita a París des de que en vam marxar, fa ja 2 anys (la vache!). Intentaré reprimir les llàgrimes! ^_^
Abans, però, farem un estupendo tour per la Bretanya i Normandia, cortesia de la família Goula-Colldecarrera. Jo em deixo portar! Mentre em portin a les platges del dia-D...

Gerberes

Tinc força coses a explicar i ben aviat poques ganes. Us deixo una foto de les flors que he comprat avui per al menjador; després de treure-li amb gran esforç unes quantes frases al florista esquerp com un cactus li he demanat si em podia dir quines flors estava comprant (com a referència per al futur). Donat que les margarides ja les coneixia, i el nom de les del mig l'he oblidat tot just he sortit de la botiga (astronosequè), l'únic que he après avui és el de les gerberes.

És dur ser un sentimental

Aquest cap de setmana m'emancipo. Fa anys que espero aquest moment, fa mesos que ho planejo i fins i tot fa setmanes que sóc oficialment llogater d'un fantàstic pis. Tot i així, no ha sigut fins avui, quan m'he adonat que seria la darrera nit que dormo a "la meva habitació", que he pres plena consciència del que això significa: la fi d'una etapa, un començar de nou, un adéu a tot allò que ha estat constant a la meva vida.

Per a una ànima sensible com la meva, ha estat duríssim haver de destriar entre tres calaixos plens de records, i llençar coses que no sé per què carai algun dia vaig pensar que voldria guardar per sempre. Més dur encara ha sigut dir l'últim bona nit, com si res, com si després de 24 anys aquest senzill gest no es pogués deixar de repetir mai.

A mesura que llevava les postals i les fotografies de les parets, m'adonava que el blu-tack, com jo mateix, també es fa vell i cada cop costa més de treure. Així com a les parets hi quedaran per sempre micropartícules blaves, record del primer inquilí, a dins meu quedaran trossos ben grans de la que ha estat la meva llar. Aquella on vaig aprendre a estimar els meus germans entre jocs i baralles, on vaig acariciar els meus gossos, on vaig començar a caminar, on vaig admirar els meus papis que ho sabien sempre tot; els que han donat cos i ànima per a que jo pugui ser feliç, sense que jo hagi sabut mai com agrair-los-ho.

Tinc moltíssimes ganes de començar aquesta nova aventura, però quan ets un sentimental despistat i tots aquests pensaments t'envaeixen de sobte, maleeixes no haver-hi reflexionat abans i no pots fer res més que posar-te a plorar.

l'astronauta no s'expressa obertament,
perquè no pot - Antònia Font

turu, turu, turu turu ruru...

Don't grumble, give a whistle,
and this will help things turn out for the best...

Demà anem a veure la versió de Spamalot del Tricicle. Tenia els meus dubtes però he trobat un post on hi fan una bona crítica i em sembla que ens ho passarem bomba. Em fa falta...

Apunts

apunt 1: tinc el blog una mica abandonat
apunt 2: no és que vagi excessivament estressat
apunt 3: m'han regalat un peazo joc online i encara el tindré més abandonat :P
apunt 4: gràcies al supermassatge Shiatsu que em va fer ahir l'Aleix (ja escanejaré la seva tarja quan tingui temps) encara vaig menys estressat: m'he quedat com nou!
apunt 5: ja és cap de setmana!
apunt 6: marxem a Carcassone!
apunt 7: ... a casa d'un 'desconegut'.
apunt 8: la venda d'habitatges ha caigut en picat a tot l'Estat.
apunt 9: jo sé per què: ja m'han trucat 6 persones preguntant per un anunci d'un pis de Madrid. S'ha de ser lerdo per escriure malament el telèfon!
apunt 10: Bon pont! (qui en tingui)

Nauet

PD: gràcies per la pila de missatges que em vau deixar al post anterior! Em penso que ha sigut un rècord! ;)

years++

So, yeah, that's it. Birthday's gone like all days eventually do and the only 3 things that have changed are:
- I've got a looot of presents including but not limited to a DVD collection of the best Monty Python sketches, some pretty cool clothes from El Golfo Domínguez, a Stephen King's book and a Shiatsu massage course.
- Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. 24, 24, 24... Remember, remember, the 5th of November.
- I have realized I'm incredibly (sorry, I.N.C.R.E.D.I.B.L.Y.) lucky after so many proofs of care and love from everyone, expected and unexpected alike. I'm usually not aware of such things, so I felt a bit overwhelmed. Grazie mille everybody!!!


PS: if I never congratulate YOU on your birthday it's probably because I don't know when it is. Now I'm using Google Calendar so if you send me an e-mail telling me about it I'll note it down and never (ever) miss it again.

I'm back!

Doncs sí, encara estic viu. Sento haver deixat el bloc abandonat, i a molts de vosaltres també :s He estat bastant enfeinat perquè tant a Genaker com a Ulteo m'han apretat per a que obtingui resultats ben aviat. Ara que arriba el 3GSM World Congress - pel qual tinc pase guai :D - i el programa que volien de Genaker està més o menys acabat se suposa que podré respirar una mica més tranquil. Un repàs ràpid dels últims dies seria:

- M'estic aclimatant a Genaker, estic verd però vaig millorant i d'aquí poc seré un crack programant cosetes per mòbils.
- A Ulteo estic rendint al 150%, fent més hores que mai (60 al gener, malgrat els examens) i aconseguint coses importants: si no fos per factors externs a mi, l'Online Desktop ja tindria so a hores d'ara ;)
- Ha augmentat la vida social i ociosa: viatge a Dublin (hauria de penjar foto), esquiada memorable i accidentada amb els Britànics, Cavalia...
- Quasi he superat l'encostipat, però encara estornudo 5 cops al dia i faig snif, snif cada 30 segons (crec que a l'administrativa de Genaker, la Francina, la dec tenir dels nervis). I no, mocar-me no serveix de res.
- Estic més enamorat que mai :D

Amb una mica de sort a partir d'ara escriuré amb més freqüència!
Petonettttt!!!!

Nauet

Vespre (adaptació)

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires al B3 i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que n'estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un Nesquik i no te'l pots acabar.

I encens l'ordinador, sense ganes de navegar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i puges a casa i no hi trobes ningú.

I surts fora al carrer, i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes d'Eucaliptus i respires ben fort, fort, fort.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre estàs trist i no trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Foto: Arwen Abendstern
Llicència: Creative Commons