20.12.09

486 Busy here

Sento no haver escrit gaire últimament, però vaig de bòlit! Apart de fer més coses que mai des que vaig acabar la universitat, vaig tenir la mala idea de comprar-me el Fifa10 per a la play2 i bé... és un vici! :p Que consti que també faig coses productives com webs, blogs en francès o voluntariat per a l'hospitality club.

15.10.09

Estocolm

Ericsson, Larsson, Johansson, Ikeasson, Ibrahimovicsson... tots tenen una cosa en comú i és que venen de Suècia. A Suècia hi ha una ciutat que és molt gran i pel que sembla deu ser la capital perquè tenen parlaments i palaus reials i coses d'aquestes que fan molt capital. En aquesta ciutat fa 65 anys es va crear una companyia de telèfons mòbils fundada pel fill d'Eric, que pel nom imagino que seria un víking (potser tinc un forat a la cronologia, encara haig de consultar la Viquipèdia).

Com que evidentment fa 65 anys no hi havia telèfons mòbils - entre altres coses perquè la gent podia esperar a arribar a casa a dir-se les coses, no com ara que som uns impacients -, la gent d'aquesta empresa va estar unes quantes dècades gratant-se la panxa de 8 a 4, amb una petita pausa per dinar i comentar els resultats de l'equip d'hoquei local. Finalment, quan els extraterrestres van cedir al govern finlandès la tecnologia necessària per fabricar telèfons portàtils, els amics del fill d'Eric es van posar les bateries de NiCa i van començar a fer el mateix, però en versió plana com les compreses.

Semblava que els anaven bé les coses però ja se sap que els japonesos no s'aturaran fins que tot el món tingui els ulls com ells i van enviar un monstre legendari, cosí-germà de l'eriçó Sonic, a conquerir-los. Al monstre Sony li va agradar tant l'estil de vida suec - sauna cada dia i rosses despampanants per tot arreu - que va decidir perdonar-los la vida i fer una associació a mitges. Seguirien fent telèfons però ara amb l'estil supercool dels nipons i amb unes càmeres digitals que ja voldria la Canon; òbviament es venien sols i els suecs haguessin pogut deixar de treballar de per vida. Però no, els punyeteros s'havien aficionat a això de treballar i cada cop feien més coses, incloent-hi xarxes i servidors per al tema de telefonia mòbil i Internet (que ara va tot junt i cada cop més, ja us hi podeu anar acostumant).

En tot això que un marrec tot just llicenciat - ho dic ara que d'aquí poc ja no serà veritat - va venir des de l'altre costat del planeta, i travessant oceans i deserts i muntanyes per fer una sèrie de proves amb altres companys de professió. El que va fer-hi no és realment rellevant per ningú tret de per a ell i per al qui li paga el sou, que aparentment va quedar força content i no descarta enviar-lo a altres indrets del món.
Quan la missió del marrec va acabar, va arribar el moment de les celebracions com als còmics d'Astèrix, però enlloc de senglars menjaren pizzes i enlloc de ser multitudinària només eren 2... però ja se sap, més val pocs i ben avinguts. La resta ja és història i la podeu trobar a les fonts habituals.

20.9.09

Consells de seguretat digital (II)

Elecció d'una bona contrasenya


Molt sovint, l'única barrera entre un intrús i les nostres dades és una contrasenya. Per tant, és evident que cal triar-ne una que no sigui fàcilment deduïble. Però, a més, hi ha una sèrie de tècniques que permeten a qualsevol fer-se amb la nostra contrassenya, i sovint no fem que posar-ho ben fàcil per a que això passi. Repassem els atacs més comuns i vegem què podem fer per contrarestar-los. Veureu que simplement obtindrem els consells que ens donen en qualsevol aplicació en línia per a triar una bona contrasenya.



Atac de força bruta
Què faríeu vosaltres si haguéssiu d'endevinar la contrasenya d'un total desconegut? Anar provant, oi? Probablement us en cansaríeu molt aviat i ho deixaríeu córrer. Però, i si teniu una màquina que us ajuda provant un fotimer de combinacions per segon? Pa sucat amb oli.
Mesures: 
 - longitud de la clau: amb cada caràcter, el nombre de combinacions que s'han de provar augmenta moltíssim. No utilitzeu claus de menys de 6 caràcters si no és per al vostre compte del Club Super 3; jo us en recomano com a mínim 8, especialment per a les aplicacions amb dades importants com la banca en línia.
- variació de caràcters: els algoritmes de força bruta van provant, però de vegades intenten trobar patrons o simplement comencen a provar pels caràcters més habituals, lletres i números (alfanumèrics). Si només poseu lletres en minúscula o només poseu números trobaran la solució més aviat. En canvi, si aneu alternant entre lletres en minúscula, lletres en majúscula i dígits ho tindran bastant més complicat. És altament recomanable introduir-hi també algun símbol, com '*', '#' o '@', per maximitzar el nombre de combinacions possibles i fer desistir l'atacant.
- Detecció d'automatismes: això no està realment en les vostres mans, sinó en les del programador de l'aplicació. Si es detecta que la clau s'ha introduït des d'un sistema automatitzat, si el nombre d'intents per segon és massa elevat, si us heu equivocat N vegades, etc. el sistema pot prohibir-vos fer més intents durant uns quants minuts, o posar-vos una prova d'intel·ligència (CAPTCHA, les lletres distorsionades, o una operació matemàtica elemental).


Atac de diccionari
Si us dic que penseu en una paraula secreta, potser us vindrà al cap alguna cosa que tingui sentit per a vosaltres. Clar, qui pensaria mai que la vostra clau de gmail és ornitorrinc? Però el cert és que, com a pas previ o en combinació amb l'atac de força bruta, una màquina pot provar totes les paraules d'uns quants diccionaris. Us podeu imaginar que no li costarà més d'uns segons. Aquest atac també es pot utilitzar com a complement de l'anterior: si es detecta un patró que pot semblar un inici de paraula, els primers caràcters que es proven a continuació són els de la paraula. Per tant, ornitorrinc45 és més insegura que afghaspwuy45.
Mesures: 
- Eviteu trossos de paraules amb sentit: la contrasenya perfecta ha de ser un galimaties per a qualsevol menys per a vosaltres.
- Modifiqueu paraules amb sentit: per a que tot i així sigui fàcil de recordar. Per exemple: OrRnihTh0rink_4sinc. Fàcil de recordar (sí, no?) i ben efectiva.


Atac d'enginyeria social
Es tracta de fer-se passar per algú altre per enganyar el sistema o el posseïdor de la clau.

Mesures:
- No compartiu MAI la vostra clau: l'administrador de Hotmail no us enviarà un correu en anglès amb faltes d'ortografia demanant-vos-la, no li cal. Té tots els vostres correus a mà però ni li interessen ni s'arriscarà a perdre la seva feina per xafardejar-los.
- Sota cap concepte, NO ompliu la pregunta de recuperació de contrasenya: si la perdeu o us en oblideu, mala sort. Sempre podeu contactar amb l'administrador que us farà una sèrie de preguntes personals (lloc de connexió, última vegada que us hi vau connectar, etc) per a verificar la vostra informació. Com es deia el meu primer gat? Creieu-me, és la forma més tonta de que us robin la clau. Si no podeu deshabilitar aquesta opció, poseu una resposta a l'atzar (sadhiuqgwoigashjajhsdba).
- No escriviu la vostra clau: no l'envieu mai per correu electrònic, ni la deseu en un fitxer al vostre ordinador si no el teniu adequadament protegit.
- Canvieu la vostra clau sovint: cada any, o més si podeu. 
- No tingueu una clau única: intenteu diversificar, encara que sigui amb lleugeres variacions. Sinó, quan caigui un dels vostres comptes provocareu una reacció en cadena i us quedareu en calçotets.


Ho deixem aquí, que ja m'estic fent pesat =)

Tornar a la introducció

19.9.09

Consells de seguretat digital (I)

Com a bon friki i telecos, procuro estar al dia en temes de seguretat informàtica. Sé que la seguretat completa no existeix, però també que amb poc esforç ens podem estalviar molts maldecaps. M'esgarrifa pensar que molta gent posa les seves dades privades a disposició de qualsevol amb mala fe i uns pocs coneixements sobre el tema.

Sense voler fer-me gaire pesat, m'agradaria explicar en 3 o 4 entrades alguns punts elementals que tothom hauria de tenir en compte quan està interactuant amb qualsevol sistema informàtic, ja sigui el seu propi ordinador o un servei web.

Abans de començar a detallar els diversos riscos i consells per a prevenir-los, voldria recalcar alguns punts generals:
  • La seguretat 100% és impossible, com ja he explicat.
  • El nivell de protecció a aplicar depèn del valor de la informació protegida. No cal prendre les mateixes precaucions per al compte de Facebook que per al de la banca en línia. Això es relaciona amb el punt anterior, doncs les mesures que hem de prendre per a protegir un sistema han de ser les justes per a que l'esforç necessari per a superar-les sigui superior al valor de la informació que conté.
  • Els atacants/ofensors poden tenir orígens i motivacions diverses. Poden ser ciberpirates xinesos que cerquen guanys econòmics o pot ser un(a) company(a) de feina envejós(a). Hi ha gent per tot i de vegades la confiança es pot pagar cara.
  • S'ha d'estar especialment atent quan es fa servir un ordinador que no és el propi, doncs podem deixar restes d'informació confidencial o directament sessions obertes. Menció especial per als cibercafès o quan s'està de viatge.
Deixem-ho aquí de moment, que no us vull inflar el cap ni espantar-vos més del compte.

Enllaços a les entrades:
2a part

18.9.09

Meet the Elements: A musical infographic about the periodic table of elements

Meet the Elements: A musical infographic about the periodic table of elements: "

Performed by They Might Be Giants and directed by Feel Good Anyway, this animated, upbeat ode to the periodic table of elements and how they form our world, appears on the new TMBG kids’ album “Here Comes Science.”


6.9.09

Voilangue, cursos de francès per a empreses (o com fer un lloc web en dues setmanes)

Fini! Després de tan sols 2 setmanes de feina, la Rosie i jo hem aconseguit posar en marxa un lloc web multilingüe bastant xulo gràcies a un gestor de continguts (CMS) de codi lliure anomenat Drupal. Per a que us feu una idea, ve a ser com una plataforma de blogging (com la versió instalable de Wordpress) però molt més versàtil, ja que està pensat per a llocs més complexes que combinen pàgines estàtiques amb contingut dinàmic creat pels visitants (fòrums, xarxes socials, compartició de coneixements, etc). El poder Drupal està en la gran quantitat de 'mòduls' proporcionats per la comunitat, que en qüestió de minuts permeten extendre la funcionalitat de la instal·lació base. Fins i tot hi ha mòduls específics per a SEO que ajuden a posicionar la pàgina en els cercadors. Un xollo, vaja. Això sí, per a que quedi maca i donar-li un toc personal un s'ha de barallar bastant amb el CSS i si es té mala sort potser també amb PHP (en principi no).

Voilà cursos de francès per a empreses
El lloc en qüestió l'hem construït per al professor de francès de la Roser, el Philippe Mijon, i la seva parella, la Lourdes Ponsa, que han iniciat la seva aventura com a emprenedors fundant una empresa especialitzada en l'ensenyament de francès en l'àmbit corporatiu: Voilà. Però no només es volen limitar als cursos i traduccions, sinó que també volen transmetre els seus coneixements de nadius assessorant i donant consell a aquelles empreses que tinguin tractes amb països francòfons. Al cap i a la fi, en tota negociació és té mig peix al cove si l'interlocutor es troba còmode i se li respecten les fòrmules i els gestos de cortesia de la seva cultura.

18.8.09

Romeo ho hauria tingut molt més fàcil...

The following example shows Juliet with several IM clients where she
can be reached. Each of these has a unique SIP contact and MSRP
session. The example takes advantage of SIP's capability to "fork"
an invitation to several contacts in parallel, in sequence, or in
combination. Juliet has registered from her chamber, the balcony,
her PDA, and as a last resort, you can leave a message with her
nurse. [...]

When Romeo opens his IM program, he selects Juliet and types the
message "art thou hither?" (instead of "you there?"). His client
sends a SIP invitation to sip:juliet@thecapulets.example.com. The
proxy there tries first the balcony and the chamber simultaneously.
A client is running on each of those systems, both of which set up
early sessions of MSRP with Romeo's client. The client automatically
sends the message over MSRP to the two MSRP URIs involved. After a
delay of a several seconds with no reply or activity from Juliet, the
proxy cancels the invitation at her first two contacts, and forwards
the invitation on to Juliet's PDA. Since her father is talking to
her about her wedding, she selects "Do Not Disturb" on her PDA, which
sends a "Busy Here" response. The proxy then tries the nurse, who
answers and tells Romeo what is going on.


...si hagués utilitzat la missatgeria SIP.

PD: aquest és el post #100 de Telecopèsol! =) Friki, eh?

31.7.09

Mes endroits préférés de Paris


Chez nous



EFREI, l'Université où j'ai jamais étudié



Pont des arts, endroit des soirées par excellence



Montmartre/Sacré Coeur, o les vistes 'uau' i el barri de l'Amélie


Champ de Pique-Nique et la Tour de fer


Alguns d'aquests indrets i molts més els revisitarem en la nostra primera visita a París des de que en vam marxar, fa ja 2 anys (la vache!). Intentaré reprimir les llàgrimes! ^_^
Abans, però, farem un estupendo tour per la Bretanya i Normandia, cortesia de la família Goula-Colldecarrera. Jo em deixo portar! Mentre em portin a les platges del dia-D...

22.7.09

SPAM, delicious SPAM!

Curiós el que he descobert avui, esborrant els missatges no desitjats de Gmail. Fixeu-vos en la cantonada superior esquerra de la imatge:


i, seguint l'enllaç:


El llistat de receptes sembla contenir 74 entrades amb 'spam'... ja m'explicareu si en proveu alguna!

7.7.09

Back from holidays! (again)

Hola de nou!

Diumenge vaig tornar de vacances, i no vull que em passi com l'altra vegada, que no vaig escriure ni un trist post sobre el viatge a Alemanya.

Com potser sabreu, les vacances d'aquest any ens les hem repartit d'una forma un pèl curiosa: la primera setmana de cada mes (juny, juliol i agost), i la resta per a futurs ponts. Al juny vam anar a Alemanya, en 3 etapes: Munich, Füssen i Stuttgart. Podeu llegir-ne els detalls, com sempre, al blog de la Rosie.

Ara també tocava un viatge en 2 etapes, totalment diferents. En la primera vam passar uns dies de relax a Mallorca a casa de la Rosa, una amiga de la Roser. Vam fer el vago tant com vam poder: de la platja als pobles i d'aquí al llit fins que ens despertés el sol. Ens hem posat ben morenets i no ens hem cremat gràcies a la crema solar factor 50 :P
La veritat és que em va sorprendre gratament Mallorca, pensava que estaria hipermassificada i plena de comerços i restaurants alemanys, però es veu que els alemanys/holandesos juerguistes estan reclosos en una platja molt lluny del centre de Palma de la que no volen sortir. A l'interior de l'illa només hi trobes les famílies que busquen la tranquil·litat i els paisatges paradisíacs... realment, m'he quedat amb ganes de tornar-hi i explorar-la més a fons.

No cal anar al Carib...

La segona part del viatge va ser a Bèlgica: finalment vam aconseguir entrades per al festival de Rock Werchter, on hi tocaven grups de la talla de Coldplay, Metallica, Oasis o Black eyed Peas. Va ser tota una experiència! Al final vam acabar una mica agobiats amb la calor i la gentada (80000 persones!), però va valer la pena i ara ja podem explicar als nens que no vam estar a Woodstock però sí a Werchter.

Ale, fins aviat!

20.6.09

Gerberes

Tinc força coses a explicar i ben aviat poques ganes. Us deixo una foto de les flors que he comprat avui per al menjador; després de treure-li amb gran esforç unes quantes frases al florista esquerp com un cactus li he demanat si em podia dir quines flors estava comprant (com a referència per al futur). Donat que les margarides ja les coneixia, i el nom de les del mig l'he oblidat tot just he sortit de la botiga (astronosequè), l'únic que he après avui és el de les gerberes.

7.5.09

5.5.09

Genaker ping pong meeting

No tinc gaires dots organitzatives ni de lideratge, però en l'any que porto a Genaker he sigut el responsable dels dos esdeveniments socials i de 'team building' més multitudinaris que s'han dut a terme. L'any passat va ser la barbacoa, que per poc no va acabar en la primera menjada popular de Steak Tartar per la meva mala estimació en la quantitat de carbó necessària. Aquest any hem sigut una mica més originals i entre uns quants companys i respectives famílies hem muntat un campionat de ping pong (els més pros en diuen tennis de taula, però no sona tan divertit).

El lloc el va proposar el nostre dissenyador, el Sergi, i ens va anar de meravella: una taula a la Vil·la Olímpica que afegirem aviat al nostre recull de taules de ping pong a Barcelona. Tot i que una de les taules no estava en condicions per a fer-hi partits, amb l'altra en vam tenir prou per acabar la competició entre els 9 participants que es van animar en un parell d'horetes. Després es van afegir altres companys com el Pascal i el Johan que, tenint nens petits, van preferir arribar a l'hora de dinar. I aquí és on el lloc de trobada va resultar ideal, doncs just al costat hi ha una àmplia zona de gespa on ens vam poder asseure tots i fer un pícnic ben bo.

Val a dir que tant la Roser com jo vam fer un bon paper, quedant quarta i tercer respectivament, però no vam tenir res a fer contra els dos experts de l'oficina, en Carles i en Sam, que curiosament sempre són els guanyadors de totes les competicions que muntem a Genaker.






28.4.09

A tota pastilla

No fa ni 6 mesos que vaig presentar el projecte, i ja estic completament immers en el món laboral, si bé és cert que des de les pràctiques de París ja m'havia despenjat bastant del món docent. A Genaker estem fent mans i mànigues per a que la recessió global no ens enganxi, però és inevitable que, quan els potencials clients acomiaden centenars de treballadors i fan retallades de pressupost, les previsions inicials s'hagin de retocar. Algun dels projectes que portem entre mans ens poden donar el passaport a la lliga de les Grans Empreses, així que dia a dia ens escarrassem a complir els terminis i les especificacions de l'equip de màrqueting.

Un dels projectes que té més potencial és el client RCS en Java, que haurà de permetre intercomunicar de forma rica (penseu en un Messenger) els telèfons de gamma alta amb els que té el 90% de la gent. Sempre que expliquem a la competència i als possibles clients que el client és íntegrament fet en Java queden meravellats. Realment no és trivial, i ens trobem amb moltes limitacions i problemes que els clients natius fabricats per SonyEricsson o Nokia no tenen ni de lluny. Aquí podeu veure'n una captura de pantalla (cerqueu "Genaker"). (Edito: han canviat el format de la pàgina, ara està una mica més amagat i a més amb Firefox no es veu bé)

L'element bàsic que permet que aquest prototipus s'hagi pogut realitzar en tan poc temps és sip-for-me, un projecte en el domini públic que jo vaig descobrir fa uns mesos i pel qual vaig apostar des del principi; el vaig rescatar de l'oblit i el vaig portar de prova de concepte a llibreria completament funcional. Després de veure tota la feina que estava fent, els creadors inicials del projecte em van demanar si volia passar de desenvolupador a responsable, i vaig acceptar. Ara el meu nick (arnauvp) apareix a la pàgina principal del projecte, i evidentment em fa molta il·lusió =D

De moment això és tot, ara ja sabeu quin tipus de feina secreta faig a Genaker :P

8.4.09

El mateix de sempre

Caram, ja fa un mes que no passo per aquí! Espero que vosaltres no vingueu gaire sovint mirant si hi ha missatges nous, sinó que utilitzeu un lector RSS com per exemple Google Reader. Algun dia faré un post explicant les virtuts i els truquets del Reader.

En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.

Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.


1.3.09

Sweet moments at Genaker

A mitjans de febrer, segur que ho vau veure per la tele, es va celebrar el Mobile World Congress a Barcelona. Evidentment, per a l'empresa on treballo aquestes eren unes dates ben assenyalades i el ritme de preparació ha sigut frenètic al llarg dels darrers 3 mesos - com segur que heu notat per la falta d'actualització del blog.

Aquest MWC, però, ha sigut bastant especial, perquè l'empresa es troba en un moment particularment bo. Degut a un conjunt d'oportunitats ben aprofitades i gràcies a l'empenta que ha aportat el nou comercial, Genaker ha sabut gestionar els seus limitats recursos per donar-se a conèixer entre els gegants que porten la batuta del sector. Els dos productes bandera per al congrés han aparegut en petits articles de la premsa especialitzada i han deixat sorpresos clients potencials i competidors per igual; l'empresa va ser un dels temes centrals en un article recent a la secció d'economia de La Vanguardia; durant el congrés vam muntar un pica-pica al més que pijo Xalet de Montjuïc per fer RRPP i va sortir tot rodat, etc.

El logo de Genaker en una conferència del MWC,
últim de la 3a columna, entre els de grans companyies



El futur proper es mostra prometedor si seguim treballant dur i tenim una mica de sort =) Jo, de moment, m'ho passo teta i segueixo aprenent. Espero tenir una mica més de temps, però, i no haver de tornar a sortir a mitjanit fins, com a mínim, el proper MWC.

31.1.09

Malaltó

Dissabte passat vaig enganxar la grip; he estat 5 dies a casa, amb febre, tos i moquets. La febre ja ha marxat, però la resta encara em dura, suposo que com a mínim durant una setmana més. Durant la meva reclusió, la Rosie m'ha tractat com un rajá en un hospital de luxe de Dubai, vigilant que em posés el termòmetre quan calia i prenés la medicació com un rellotge. Les seves sopetes cada cop són més bones! :)

Com que sóc una mica cassurro i bastant workaholic, i com que estic en un projecte crític que hem d'acabar per aquest dijous, vaig demanar que em portessin el portàtil a casa per seguir treballant. No és que fes molta feina, però així estava entretingut i em treia els remordiments de sobre; a més, els meus jefes estan molt agraïts =)


19.1.09

My name is Harvey Milk, and I am here to recruit you!

Magnífica interpretació de Sean Penn en una peli que segur que competirà pels Òscars (i tant de bo se n'endugui algun). Altament recomanable, si podeu en versió original.

Milk

14.1.09

L'any nou es nota

Tot just portem dues setmanes al 2009 i ja estem començant a experimentar els primers canvis. La nostra resolució d'apuntar-nos al gimnàs s'ha materialitzat i ara només falta mantenir la constància durant uns quants mesos. Anem a l'Europolis del costat de casa i val a dir que tot i que paguem uns bons 50 euretes està molt ben equipat i fins i tot tenim piscina i zona de banys de relaxació (jacuzzis). Només per això ja valdria la pena apuntar-s'hi :P La setmana vinent la Rosie tindrà una trobada amb la seva entrenadora personal que li dirà quines activitats i màquines ha de fer, i jo aprofitaré per començar alguna activitat de fitness tipo step o aeròbic (so gay, I know, I love it). M'agradaria fer aikido però és de paganini apart així que res. In the meanwhile, per descomptat, seguiré fent ioga amb els companys de la feina, i d'aquí 6 mesos seré un musculator hiperflexible XDDD

Un altre (petit) canvi és el de la companyia telefònica: de movistar em passaré a vodafone (entrant en vigor el 21 de gener) i de pas em canviaré el terminal - una mica vergonyós per la feina que faig - a un estupendíssim N95 de 4Gb. No és que m'hagi sortit barat (89€ amb permanència i tal) però sarna con gusto no pica i és un aparell sensacional que pot fer meravelles. No té Android ni és tàctil però què hi farem, haurem d'esperar a que aquestes coses arribin al nostre país.

Finalment a Genaker s'han multiplicat les incorporacions de cara al MobileWorldCongress on aquest any sí estaré implicat en certa manera amb un producte i per tant estaré estressat fins que s'acabi - com a mínim. Tenim com a mínim 4 cares noves que han vingut en les darreres 3 setmanes i ja tenim totes les taules ocupades, un fet sense precedents. Això sí, sempre estem oberts a nous talents motivats :)

Crec que ja n'hi ha prou per avui! See ya!

7.1.09

Regal de Reis a Genaker!

Un Dell Vostro 1310, petitet i lleuger però amb 4 GB de RAM i un Core2Duo a 2 GHz! Xana! Porta Permitir Windows Permitir Vista, però poc a poc Permitir li vaig agafant el truquillo ;)
A veure si demà ja puc començar a fer alguna cosa de profit!

1.1.09

It's not the end! (yet)

Tot i que el tinc completament abandonat des de fa més d'un mes, he pres la determinació de reanimar aquest blog moribund i donar-li canya i alegria per a que els quatre fidels lectors que tinc s'entretinguin, sàpiguen què em passa pel cap i què és de la meva vida (tot i que en això el facebook és més eficient).

També he decidit altres coses com que m'apuntaré al gimnàs (capoeira, aikido o simplement un programa dirigit tipus aerobic) i que m'organitzaré millor per a tenir temps per a tot i tothom. Ja veurem en 2 mesos què tal va XD!

Petonets i feliç any! (Com si no us ho haguessin desitjat ja 1000 vegades)

PD: per començar, he canviat la plantilla del blog. Guai eh? :D