25.11.07

L'ARTicle

Aquest estiu vaig estar a Nova York; bruta i sorollosa, no em va impressionar gaire com a ciutat, més aviat vaig trobar que jo tot allò ja ho havia vist. Sí, és cert, tot plegat és com ser dins d'un plató de cinema. El plató més gran que us pogueu imaginar, on tothom corre atrafegat amunt i avall seguint les indicacions del director. Per a donar caliu a l'ambient, les sirenes de la policia i les ambulàncies no paren de sonar, i una incessant fumera blanca s'escapa de les clavegueres i s'enfila misteriosament cap al cel. Em va fer la impressió que tothom segueix a cegues un guió, sense qüestionar-se si les seves accions tenen repercussió a la resta del món o si el que fan és bo per a ells mateixos. Potser els caldria un anotador extern que els indiqués quan el guió deixa de tenir sentit o l'actuació ratlla l'esperpèntic.

En la meva visita al MOMA vaig tenir la sort de descobrir una joia de l'art actual que es dedica a fer precisament aquesta funció. Es tracta del dibuixant romanès Dan Perjovschi, que utilitza una tècnica combinada entre el còmic i el graffiti per a construir una dura crítica social, política i cultural. En el que ha sigut la seva primera exposició als EUA, en Perjovschi va omplir un mur del museu amb els seus traços, davant l'atònita mirada dels visitants.


Em van sobtar alguns dibuixos relacionats amb la "política exterior" dels americans i els atemptats de l'11-S que, de forma subtil però amb una bona dosi de mala llet, conviden el visitant a la reflexió. Imagino que aquestes idees haguessin estat censurades fa tan sols un parell d'anys. És una prova de que la ciutat, poc a poc, va superant el trauma causat per l'atemptat, i sobretot que els seus habitants tenen una mentalitat més oberta que la majoria dels seus compatriotes. Caldrà esperar les properes eleccions presidencials per veure si a la resta del territori també ha passat la febre de la venjança.


En Dan Perjovschi es va donar a conèixer en una revista rumana gestionada per artistes, Revista22. El 1999 va començar a rebre encàrrecs per fer exposicions, on plasmava les seves millors obres en terres i parets utilitzant un simple retolador o guix. Segons l'artista, el fet que els dibuixos es vagin esborrant pel pas dels visitants transmet la idea que l'art és efímer i només té sentit en un context determinat. Si bé la quantitat de vinyetes exposades és considerable, en Dan diu que només 1 de cada 10 esboços dels seus llibres és seleccionat per a ser mostrat.


Així que ja ho sabeu, si us ha agradat el que heu vist d'aquest fabulós dibuixant, podeu visitar la seva pàgina web (www.perjovschi.ro) i comprar algun dels seus llibres. O esperar que vingui a Barcelona i tinguem la sort de veure'l en directe. En canvi, si penses que tu ho podries fer millor, apunta't a Distorsió i mostra a tothom el teu talent. T'atreviràs?

23.11.07

Coming soon

Ara és tard i toca anar al llit, però properament podreu gaudir de posts tan interessants com:

- el meu article publicat a la darrera Distorsió (res de l'altre món)
- anàlisi de l'efecte psicoemocional que m'ha produït la separació de LODVG
- Review de l'obra Pinzellades, d'Enginyers sense Fronteres
- Els meus resultats del test Political Compass.
- Much more...

20.11.07

Vespre (adaptació)

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires al B3 i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que n'estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un Nesquik i no te'l pots acabar.

I encens l'ordinador, sense ganes de navegar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i puges a casa i no hi trobes ningú.

I surts fora al carrer, i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes d'Eucaliptus i respires ben fort, fort, fort.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre estàs trist i no trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Foto: Arwen Abendstern
Llicència: Creative Commons

18.11.07

If everything was were so easy...

Després de 5 dies seguint la medicació indicada pel meu dermatòleg, puc dir que els resultats són extraordinaris. He passat de tenir picors molt desagradables fins a tres vegades al dia a un benestar pràcticament absolut. Ara lamento no haver visitat el Dr Aspiolea una mica abans :) Aix, si tot fos tan fàcil de solucionar com un diagnòstic de 30 segons i una pastilla al dia...

After 5 days of taking the medication prescribed by my dermatologist, I can say the results are extraordinary. Before I had a severe rush one to three times a day; now only some tickles under the worst circumstances (great temperature change, stress, etc.). I regret not having visited Dr Aspiolea a bit earlier. He'd have saved my so many bad moments! I wish everything was as easy to solve as a 30-seconds diagnostic and a daily pill...

14.11.07

Give one, get one

Ja és per fi una realitat. El llargament esperat projecte One Laptop Per Child ha superat el període de proves i des de fa 3 dies està oferint el seu portàtil XO als EUA i Canadà. Ho fa en mode "2x1", donant l'oportunitat de regalar un portàtil a un nen del tercer món i obtenir-ne un per a ús propi. Tot això per 400$. També es pot només donar.

El portàtil XO ha estat dissenyat a consciència per universitats i empreses punteres per tal de suportar les dures condicions dels països en vies de desenvolupament. Encara que sembli de joguina, és increïblement resistent i durador. La pantalla es veu perfectament fins i tot sota la llum directa del sol i la bateria es pot recarregar mitjançant plaques solars, una manovella o un cordill.

El portàtil, que (evidentment) utilitza Linux i ve preparat amb un bon grapat d'aplicacions educatives, està pensat per a ser utilitzat en xarxa wi-fi entre alumnes i professors d'una classe per tal de potenciar la capacitat d'aprenentatge de l'alumne i facilitar la tasca al professor.
A veure si la iniciativa tira endavant i aconseguim reduir una mica l'escletxa digital - i de pas podem jugar amb un XO d'aquests ;)

Web del projecte OLPC

It's finally here. The long awaited project One Laptop per Child has started giving its XO laptop in the USA and Canada in a "give one, get one" deal. For 400$ you'd be able to get one of this nifty little toys and send one to a child in a developing country. There's also the option of just giving away for 200$.

The XO laptop has been thoroughly designed by universities and high-tech companies in order to obtain a product resistant to hard conditions in the target countries. It may look like a toy, but the thing is solid and durable like a rock. The screen has a special B/W mode readable under direct sunlight, and the battery can be recharged by solar power or by manual means (pulling a cord!).


The laptop, which of course runs Linux, is conceived to work in a network formed by all class students and the teacher. This way the students can unleash their creativity, learn faster and discover things by experimenting with them. Let us hope this great initiative will be successful and reduce the digital breach of the developing world, as well as give us the opportunity to play with one of this nice toys :)

9.11.07

Wa yeah!

Avui en dia en queden pocs com ells =)
Nowadays it's hard to find someone like them =)



6.11.07

How to stop an exploding man

Després de tenir la sang bullint durant 24 hores, el final era previsible: li he cantat les 40 al professor Forga davant de tota la classe deixant-li molt clar que no ens pot prendre el pèl d'aquesta manera. M'ha sortit amb unes excuses francament dolentes com que no tenia els nostres correus electrònics o que de divendres vespre a dilluns tarda no havia tingut temps de trobar un substitut per a un tema tan "complex i especialitzat". Jo li he dit que la propera vegada em doni els apunts i ja donaré jo la classe. Bé, de fet li he dit que més val que no hi hagi propera vegada. M'he quedat ben a gust :)

After my blood had been boiling for 24 hours I just couldn't stand my teacher telling us: "you saw the paper on the lab door, right?". I've told him off like I hadn't to anyone in 2 years. I've made him clear that we won't stand his bad attitude anymore - like if we had switched roles - and that he'd better never miss a class again. All he could come up with was a bunch of seriously bad excuses. That didn't help him much.
After this afternoon, I feel pretty relieved :)


Com a amic potser no sóc gaire bo, però com a enemic sóc terrible.
As a friend I may not be very good, but as an enemy I'm dreadful.

5.11.07

Ja n'hi ha prou

Avui ens han près el pèl. Dues vegades. Però no sóc un noi que es quedi callat davant de les injustícies - sinó no seria IO - així que he decidit actuar.

Els fets:
1. El professor d'una optativa, el senyor Forga, s'ha saltat a la torera una pràctica de les 6 que tenim al llarg del curs (16%). Única excusa: un paper a la porta del laboratori dient que s'anul·lava la classe per una incidència. Som telecos, senyor Forga, de quin tipus d'incidència es tracta? Volem saber-ho! Dues hores perdudes, sort dels companys de Distorsió que sempre estan fent un cafè :P
2. Dues hores després ens dirigim cap a classe, per casualitat de la mateixa assignatura. No m'ha sorprès veure que a la porta hi havia un altre cartell, més oficial, dient que el professor no podia assistir per --------. És tot, una ratlla? I què hem de fer, tornar al bar i alegrar-nos que no tenim classe? Senyors, això no és la ESO.
3. El que ha passat avui no és un fet aïllat - tothom es pot posar molt malalt, fins al punt de no poder dir ni això per telèfon - sinó una forma d'actuar habitual en aquest professor. Ja va faltar fa 2 setmanes i ni es va disculpar, ja va endarrerir l'inici dels laboratoris sense motius, ja arriba 15 minuts tard cada punyetero dia. I el conec d'una altra assignatura, quan feia el mateix però més exagerat.

La reacció:
A un servidor se li han inflat els pebrots*, ha anat al despatx del professor - sabia que no hi seria, però la poca vergonya no té límits -, a la conserge que ha posat el cartell i per últim a secretaria acadèmica. Allà he demanat una solicitud per queixar-me per escrit al cap d'estudis. Aquest vespre he enviat un mail que no arribarà als companys i demà a classe demanaré signatures contra la incompetència i falta de professionalitat d'aquest individu (que d'altra banda és pèssim com a professor). Si em quedo sol m'és igual, menudo soy yo, però si les properes setmanes el professor Forga és inusitadament puntual sabré que el Cap d'Estudis li haurà fet una bona estirada d'orelles :D

*
m'encanta l'expressió, encara que soni berroera

4.11.07

Tengo el cuerpo muy mal... pero una gran... vida social!

Aquest pont, marató de trobades de tot tipus amb amics per tal de posar-nos al dia, explicar-nos batalletes i passar-nos-ho d'allò més bé.

Hem fet un sopar de disfresses molt animat i ple de dolços i postres bones, bones. Pel ressopó, moviment de cos amb l'EyeToy i desafinament màxim amb el Singstar. I xerrar, xerrar, fins les tantes...

Hem sopat amb els cunyats, hem discutit de feina i hem seguit practicant amb el Sinsgtar (algun dia en sabré).

Hem anat a fer un cafè i a veure la simpàtica "Qué tan lejos" amb la Nat, super-coordinadora de summercamps. Estàs com sempre! :D

Hem anat a patinar amb la Sara diagonal avaaaaaaall de punta a punta. Hem sentit per unes hores que tornàvem a estar a París, o quasi. He volgut provar el monopatí i m'he menjat el terra del Fòrum, nyam nyam.

Hem caminat i parlat i caminat amb la Len i el Xavi i hem menjat i parlat i menjat amb la Pat. Llàstima que no coincidissiu!

Com que avui fa mandra traduir, ho deixo així :P Haig d'estudiar! :D