Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solidaritat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solidaritat. Mostrar tots els missatges
18.2.08
Si no estás aquí, uououó...
Fa ja més de 10 dies que els meus millors amics de la Universitat, l'Ander i el Ji, van agafar cadascú el seu avió cap a les terres dels Víkings per emprendre la seva aventura. Nerviosos, amb la maleta plena de roba d'abric i el cor curull d'il·lusió, deien adéu a la vida d'estudiant i s'enfrontaven al repte de fer un bon Projecte Final de Carrera en un país on l'Ensenyament dóna mil voltes al del nostre. Des d'aquí els desitjo la millor sort i una estada plena d'experiències fascinants. Estarem en contacte :)
Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.
Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.
Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.
... es que estás allí, uououó!
Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.
Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.
Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.
... es que estás allí, uououó!
14.11.07
Give one, get one
Ja és per fi una realitat. El llargament esperat projecte One Laptop Per Child ha superat el període de proves i des de fa 3 dies està oferint el seu portàtil XO als EUA i Canadà. Ho fa en mode "2x1", donant l'oportunitat de regalar un portàtil a un nen del tercer món i obtenir-ne un per a ús propi. Tot això per 400$. També es pot només donar.
El portàtil XO ha estat dissenyat a consciència per universitats i empreses punteres per tal de suportar les dures condicions dels països en vies de desenvolupament. Encara que sembli de joguina, és increïblement resistent i durador. La pantalla es veu perfectament fins i tot sota la llum directa del sol i la bateria es pot recarregar mitjançant plaques solars, una manovella o un cordill.
El portàtil, que (evidentment) utilitza Linux i ve preparat amb un bon grapat d'aplicacions educatives, està pensat per a ser utilitzat en xarxa wi-fi entre alumnes i professors d'una classe per tal de potenciar la capacitat d'aprenentatge de l'alumne i facilitar la tasca al professor. A veure si la iniciativa tira endavant i aconseguim reduir una mica l'escletxa digital - i de pas podem jugar amb un XO d'aquests ;)
Web del projecte OLPC
It's finally here. The long awaited project One Laptop per Child has started giving its XO laptop in the USA and Canada in a "give one, get one" deal. For 400$ you'd be able to get one of this nifty little toys and send one to a child in a developing country. There's also the option of just giving away for 200$.
The XO laptop has been thoroughly designed by universities and high-tech companies in order to obtain a product resistant to hard conditions in the target countries. It may look like a toy, but the thing is solid and durable like a rock. The screen has a special B/W mode readable under direct sunlight, and the battery can be recharged by solar power or by manual means (pulling a cord!).
The laptop, which of course runs Linux, is conceived to work in a network formed by all class students and the teacher. This way the students can unleash their creativity, learn faster and discover things by experimenting with them. Let us hope this great initiative will be successful and reduce the digital breach of the developing world, as well as give us the opportunity to play with one of this nice toys :)
El portàtil XO ha estat dissenyat a consciència per universitats i empreses punteres per tal de suportar les dures condicions dels països en vies de desenvolupament. Encara que sembli de joguina, és increïblement resistent i durador. La pantalla es veu perfectament fins i tot sota la llum directa del sol i la bateria es pot recarregar mitjançant plaques solars, una manovella o un cordill.
El portàtil, que (evidentment) utilitza Linux i ve preparat amb un bon grapat d'aplicacions educatives, està pensat per a ser utilitzat en xarxa wi-fi entre alumnes i professors d'una classe per tal de potenciar la capacitat d'aprenentatge de l'alumne i facilitar la tasca al professor. A veure si la iniciativa tira endavant i aconseguim reduir una mica l'escletxa digital - i de pas podem jugar amb un XO d'aquests ;)
Web del projecte OLPCIt's finally here. The long awaited project One Laptop per Child has started giving its XO laptop in the USA and Canada in a "give one, get one" deal. For 400$ you'd be able to get one of this nifty little toys and send one to a child in a developing country. There's also the option of just giving away for 200$.
The XO laptop has been thoroughly designed by universities and high-tech companies in order to obtain a product resistant to hard conditions in the target countries. It may look like a toy, but the thing is solid and durable like a rock. The screen has a special B/W mode readable under direct sunlight, and the battery can be recharged by solar power or by manual means (pulling a cord!).
The laptop, which of course runs Linux, is conceived to work in a network formed by all class students and the teacher. This way the students can unleash their creativity, learn faster and discover things by experimenting with them. Let us hope this great initiative will be successful and reduce the digital breach of the developing world, as well as give us the opportunity to play with one of this nice toys :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)