Avui ha sigut dia de despeses sense fre. La Rosie s'ha comprat un mòbil nou que és una cucada i jo tenia ganes de canviar-me les ulleres, perquè com me les poso tant de seguida me'n canso . Així que hem anat a l'òptica universitària i hem començat a mirar i remirar una trentena de models. Hem anat descartant, i al final ens hem quedat amb 4 o 5 que feien més per a mi. D'aquestes, dues ens agradaven molt però eren metàl·liques i també les hem descartades perquè els meus vidres de cul de got sortirien per tot arreu. Finalment ens ha quedat clar que les més xules eren un model de Kukuxumusu, que amb una mica de sort estrenaré el 10 de desembre. De pas he comprat més lentilles i quan he passat per caixa la pobra Visa plorava :p
29.11.08
23.11.08
13.11.08
10.11.08
Presentació de PFC!
Per fi sembla que tinc data i lloc per a la presentació del meu PFC: dijous 13 de novembre a les 16h, a l'aula de Teleensenyament (edifici B3 del Campus Nord). Hi esteu tots convidats! I'm very excited i una mica cagadeited. Falten poques hores i encara no tinc ni l'índex de la presentació. Això sí, ahir vaig estar descobrint el keynote, el programa de mac que fa les funcions de powerpoint, i estic convençut que deixaré embadalit el personal ;) Hauré de procurar no passar-me amb els efectes especials, però.
Ale, em poso a treballar.
PD: 3 dies per ser Enginyer
Edito: confirmat, l'entrada és lliure però si voleu venir sigueu puntuals pq tanquen les portes! :)
Ale, em poso a treballar.
PD: 3 dies per ser Enginyer
Edito: confirmat, l'entrada és lliure però si voleu venir sigueu puntuals pq tanquen les portes! :)
10.10.08
És dur ser un sentimental
Aquest cap de setmana m'emancipo. Fa anys que espero aquest moment, fa mesos que ho planejo i fins i tot fa setmanes que sóc oficialment llogater d'un fantàstic pis. Tot i així, no ha sigut fins avui, quan m'he adonat que seria la darrera nit que dormo a "la meva habitació", que he pres plena consciència del que això significa: la fi d'una etapa, un començar de nou, un adéu a tot allò que ha estat constant a la meva vida.
Per a una ànima sensible com la meva, ha estat duríssim haver de destriar entre tres calaixos plens de records, i llençar coses que no sé per què carai algun dia vaig pensar que voldria guardar per sempre. Més dur encara ha sigut dir l'últim bona nit, com si res, com si després de 24 anys aquest senzill gest no es pogués deixar de repetir mai.
A mesura que llevava les postals i les fotografies de les parets, m'adonava que el blu-tack, com jo mateix, també es fa vell i cada cop costa més de treure. Així com a les parets hi quedaran per sempre micropartícules blaves, record del primer inquilí, a dins meu quedaran trossos ben grans de la que ha estat la meva llar. Aquella on vaig aprendre a estimar els meus germans entre jocs i baralles, on vaig acariciar els meus gossos, on vaig començar a caminar, on vaig admirar els meus papis que ho sabien sempre tot; els que han donat cos i ànima per a que jo pugui ser feliç, sense que jo hagi sabut mai com agrair-los-ho.
Tinc moltíssimes ganes de començar aquesta nova aventura, però quan ets un sentimental despistat i tots aquests pensaments t'envaeixen de sobte, maleeixes no haver-hi reflexionat abans i no pots fer res més que posar-te a plorar.
l'astronauta no s'expressa obertament,
perquè no pot - Antònia Font
Per a una ànima sensible com la meva, ha estat duríssim haver de destriar entre tres calaixos plens de records, i llençar coses que no sé per què carai algun dia vaig pensar que voldria guardar per sempre. Més dur encara ha sigut dir l'últim bona nit, com si res, com si després de 24 anys aquest senzill gest no es pogués deixar de repetir mai.
A mesura que llevava les postals i les fotografies de les parets, m'adonava que el blu-tack, com jo mateix, també es fa vell i cada cop costa més de treure. Així com a les parets hi quedaran per sempre micropartícules blaves, record del primer inquilí, a dins meu quedaran trossos ben grans de la que ha estat la meva llar. Aquella on vaig aprendre a estimar els meus germans entre jocs i baralles, on vaig acariciar els meus gossos, on vaig començar a caminar, on vaig admirar els meus papis que ho sabien sempre tot; els que han donat cos i ànima per a que jo pugui ser feliç, sense que jo hagi sabut mai com agrair-los-ho.
Tinc moltíssimes ganes de començar aquesta nova aventura, però quan ets un sentimental despistat i tots aquests pensaments t'envaeixen de sobte, maleeixes no haver-hi reflexionat abans i no pots fer res més que posar-te a plorar.
l'astronauta no s'expressa obertament, perquè no pot - Antònia Font
4.10.08
Hate to say I told you so
Esfereïdora predicció/explicació de la situació econòmica actual (el vídeo és de l'any passat). Penjaré la traducció quan tingui un ratet, però val la pena escoltar-lo tot. Per cert, acabo de crear l'etiqueta "humor" i no puc creure que no ho hagués fet abans ?!
Edito: degut a la durada del vídeo i la meva mandra dominical - i feina pendent pel PFC -, no penjaré ni traducció ni copiaré les millors frases, però insisteixo en que el veieu tot =)
Edito: degut a la durada del vídeo i la meva mandra dominical - i feina pendent pel PFC -, no penjaré ni traducció ni copiaré les millors frases, però insisteixo en que el veieu tot =)
2.10.08
Useless knowledge II
[Kumquat és el nom xinès (en dialecte cantonès) del fruit i de l'arbre amb el nom científic de Fortunella japonica
El gènere Fortunella està dins de la família Rutaceae i és molt pròxim al gènere Citrus.
El Kumquat és un petit arbre d'una alçada màxima de dos metres i resisteix més al fred que els cítrics (fins -10ºC)
Els seus fruits són en forma d'hesperidi, de la mida d'una nou i tenen la polpa amargant i l'escorça comestible.
Es considera que els fruits del Kumquat tenen propietats de disminuir el colesterol i també faciliten l'absorció del ferro dels aliments per la qual cosa van bé per combatre l'anèmia.
Es conreen en diverses varietats principalment a la Xina i al Japó.] from Wikipedia
El xampú que estic fent servir actualment fa molt bona olor i porta kiwi, kumquat i figues. Us el recomano :P
El gènere Fortunella està dins de la família Rutaceae i és molt pròxim al gènere Citrus.
El Kumquat és un petit arbre d'una alçada màxima de dos metres i resisteix més al fred que els cítrics (fins -10ºC)
Els seus fruits són en forma d'hesperidi, de la mida d'una nou i tenen la polpa amargant i l'escorça comestible.
Es considera que els fruits del Kumquat tenen propietats de disminuir el colesterol i també faciliten l'absorció del ferro dels aliments per la qual cosa van bé per combatre l'anèmia.
Es conreen en diverses varietats principalment a la Xina i al Japó.] from Wikipedia
El xampú que estic fent servir actualment fa molt bona olor i porta kiwi, kumquat i figues. Us el recomano :P
29.9.08
Tancat per reclusió
Últimament no tinc gaire temps per al blog (ni el Facebook). Aquests propers dos dies no tindré accés a internet, però a partir de dimecres probablement torni a tenir temps i us posi al dia del que m'ha anat passant, que no és poc :)
Com ja coneixeu el meu estil informatiu més aviat breu, us recomano que si voleu detalls interessants passeu pel blog de la Rosie.
Una abraçada!
Arnauet
Com ja coneixeu el meu estil informatiu més aviat breu, us recomano que si voleu detalls interessants passeu pel blog de la Rosie.
Una abraçada!
Arnauet
12.9.08
Dos locus amb pressupost il·limitat: diversió assegurada
Visualment deliciós; val la pena veure la versió en HD aquí
9.9.08
turu, turu, turu turu ruru...
Don't grumble, give a whistle,
and this will help things turn out for the best...
Demà anem a veure la versió de Spamalot del Tricicle. Tenia els meus dubtes però he trobat un post on hi fan una bona crítica i em sembla que ens ho passarem bomba. Em fa falta...
and this will help things turn out for the best...
Demà anem a veure la versió de Spamalot del Tricicle. Tenia els meus dubtes però he trobat un post on hi fan una bona crítica i em sembla que ens ho passarem bomba. Em fa falta...
6.9.08
1.9.08
No més portàtils perduts/robats
Fa poc m'he enganxat a un nou podcast vídeo, la Dosis diaria de Mobuzz TV. Malgrat que la presentadora no arriba ni a la sola de les sabates de la meva estimadíssima Morgan Webb, val a dir que els continguts de Mobuzz són més variats, més frikis i més informals.
En un dels darrers capítols em vaig assabentar d'una eina de codi obert desenvolupada per la Universitat de Washington (= segura, fiable i gratuïta) que permet traçar la posició geogràfica d'un portàtil i la seva IP pública i privada. El programa s'anomena Adeona; funciona sobre Windows, Linux i Mac OS X, i en aquest darrer sistema fins i tot permet la interacció amb una utilitat que pren fotografies amb la càmara iSight.
La gràcia principal del programa radica en que l'usuari és l'única persona autoritzada a obtenir la informació sobre el portàtil, al contrari que en els serveis proveïts per empreses privades - com Apple amb MobileMe. En cas de robatori o pèrdua, i si el nou propietari l'obre i el connecta a Internet, podrem obtenir la nova adreça i potser una foto de l'infractor que ens permetrà acudir a la policia per recuperar la nostra preuada possessió.
Jo l'he provat i em sembla fantàstic; ara, espero no haver-lo d'utilitzar mai!
En un dels darrers capítols em vaig assabentar d'una eina de codi obert desenvolupada per la Universitat de Washington (= segura, fiable i gratuïta) que permet traçar la posició geogràfica d'un portàtil i la seva IP pública i privada. El programa s'anomena Adeona; funciona sobre Windows, Linux i Mac OS X, i en aquest darrer sistema fins i tot permet la interacció amb una utilitat que pren fotografies amb la càmara iSight.
La gràcia principal del programa radica en que l'usuari és l'única persona autoritzada a obtenir la informació sobre el portàtil, al contrari que en els serveis proveïts per empreses privades - com Apple amb MobileMe. En cas de robatori o pèrdua, i si el nou propietari l'obre i el connecta a Internet, podrem obtenir la nova adreça i potser una foto de l'infractor que ens permetrà acudir a la policia per recuperar la nostra preuada possessió.
Jo l'he provat i em sembla fantàstic; ara, espero no haver-lo d'utilitzar mai!
11.8.08
Useless knowledge I
Avui he decidit iniciar una sèrie de posts, que de tant en tant aniran apareixent (coneixent-me, cada 3 mesos XD), sobre tot allò curiós que no sabia i que per xamba he descobert... i que no em servirà per res, tret de per afirmar: "el saber no ocupa lugar... pero te vuelve lelo".
L'entrada d'avui va per als fans de Mortadelo i Filemón: si us enrecordeu, al final de cada història els dos gamarussos havien fet alguna trastada ben grossa que habitualment tenia com a conseqüència l'ingrés a l'hospital del superintendent o el professor Bacterio. L'individu, embenat fins a la punta del nas, prenia un arma de poder destructor considerable i se n'anava a la recerca dels dos infortunats, que miraven d'amagar-se com podien en el racó més llunyà del planeta utilitzant les disfresses d'en Mortadelo. Aquest lloc remot solia ser Honolulú, Pernambuco o, el que ve avui al cas, la Conchinchina.
El cas és que mai em va encuriosir prou com per mirar on queien aquestes localitzacions, i si bé algunes em sonaven com a reals, d'altres, com la Conchinchina, em semblaven resultat de la imaginació de l'autor. Però no és així. Per que vegeu com és d'erràtic el funcionament del meu cervell, avui estava redactant la dotzena pàgina del meu PFC quan he rebut un correu a Gmail. L'he llegit, l'he contestat i llavors he vist que en un costat hi havia un anunci d'eDreams: "Viajes a Ho Chi Minh por 390€". Hi he fet clic per saber on queia això però m'ha portat a la pàgina d'inici d'eDreams i per tant no m'ha servit. Llavors ho he buscat a la Wikipedia, i m'ha aclarit que Ho Chi Minh és el que abans es deia Saigon, la ciutat més gran del Vietnam, amb més de 6 milions d'habitants (9 milions comptant l'àrea metropolitana). I, una mica després, l'article explica que va ser la capital de l'antiga colònia francesa de la Conchinchina, regió que comprenia diverses províncies al sud del Vietnam. Aquí m'han vingut al cap els vells temps en què llegia un còmic darrere l'altre i he decidit escriure un post =)
L'entrada d'avui va per als fans de Mortadelo i Filemón: si us enrecordeu, al final de cada història els dos gamarussos havien fet alguna trastada ben grossa que habitualment tenia com a conseqüència l'ingrés a l'hospital del superintendent o el professor Bacterio. L'individu, embenat fins a la punta del nas, prenia un arma de poder destructor considerable i se n'anava a la recerca dels dos infortunats, que miraven d'amagar-se com podien en el racó més llunyà del planeta utilitzant les disfresses d'en Mortadelo. Aquest lloc remot solia ser Honolulú, Pernambuco o, el que ve avui al cas, la Conchinchina.
El cas és que mai em va encuriosir prou com per mirar on queien aquestes localitzacions, i si bé algunes em sonaven com a reals, d'altres, com la Conchinchina, em semblaven resultat de la imaginació de l'autor. Però no és així. Per que vegeu com és d'erràtic el funcionament del meu cervell, avui estava redactant la dotzena pàgina del meu PFC quan he rebut un correu a Gmail. L'he llegit, l'he contestat i llavors he vist que en un costat hi havia un anunci d'eDreams: "Viajes a Ho Chi Minh por 390€". Hi he fet clic per saber on queia això però m'ha portat a la pàgina d'inici d'eDreams i per tant no m'ha servit. Llavors ho he buscat a la Wikipedia, i m'ha aclarit que Ho Chi Minh és el que abans es deia Saigon, la ciutat més gran del Vietnam, amb més de 6 milions d'habitants (9 milions comptant l'àrea metropolitana). I, una mica després, l'article explica que va ser la capital de l'antiga colònia francesa de la Conchinchina, regió que comprenia diverses províncies al sud del Vietnam. Aquí m'han vingut al cap els vells temps en què llegia un còmic darrere l'altre i he decidit escriure un post =)
10.8.08
Totes les taules de ping pong a Barcelona!
Sí, bé, totes no... però hi estem treballant! :) Com ja va anunciar en el seu dia la Rosie, ja fa un temps que ella i jo ens dediquem a cercar i probar taules de ping pong (altrament dit tennis de taula) i després fer-ne una valoració global en un blog. La veritat és que ens encanta, ens ho passem teta i des que vam començar hem agafat un nivell espectacular :P Proveu-ho, és un passatemps que per 6 euros us proporcionarà hores i hores de diversió. Ah, i quan volgueu trobar un lloc on jugar, no ho dubteu, visiteu la nostra pàgina!!!
5.8.08
El futur de la web?
Aurora (Part 1) from Adaptive Path on Vimeo
Magnífic vídeo conceptual sobre el futur de l'experiència Web. No només és perfectament possible en poc temps sinó que, com sol ser habitual, la realitat superarà la ficció amb escreix.
Consell: feu clic sobre el nom del vídeo (Aurora) i el podreu veure en Alta Definició i pantalla completa a la web de Vimeo.
1.8.08
The duck is on the roof
Falta una setmana per a que completi les 720 hores necessàries per a la realització d'un PFC en empresa. La veritat és que ha passat prou ràpid i ha estat molt entretingut (globalment). He après més que en un any de carrera i he tingut el gust de treballar al costat de grans professionals que m'han ensenyat molt; per fi tinc la sensació de formar part d'un equip i no de ser un pegote freelance de pas. El servidor Push-To-Talk ja té implementades a dia d'avui totes les funcions que ens vam proposar i no puc evitar sentir-m'hi orgullós. Igual que l'Online Desktop d'Ulteo, encara que ja estigués mig començat em sento en gran part 'pare de la criatura'. Ara només falta polir, provar i perfeccionar; preparar les simulacions que faré el dia de la presentació i redactar la memòria, que a una pàgina cada dues hores està resultant una agonia. I pensar en el futur, que sempre és incert però esperançador.
31.7.08
Jenni for Eurovision!
Es veu que a Finlàndia no són tot Lordis i hevyatas ronyosos...
Vacances are coming! Què feu vosaltres?
22.7.08
Joies del SummerCase
Després d'estar desconnectat bastant de temps de l'escena musical, aquest cap de setmana he descobert al SummerCase dos grupassos amb un directe tremendo. Els vídeos no hi fan justícia, però són un bon tast :)
8.7.08
We are nyonyas... and we like it!
El tr3sC ens ha regalat dues entrades per a veure'n la preestrena aquest dijous! :D Yay!
6.7.08
2.7.08
Ingrid Betancourt ha estat rescatada!
Diuen que mentre hi ha vida hi ha esperança, i en aquest cas hi ha hagut sort. M'alegra saber que aquesta dona podrà tornar al costat dels seus, malgrat que segur que tindrà seqüel·les emocionals irreversibles.
El rescat s'ha dut a terme de forma molt enginyosa i exemplar. Bravo pels qui l'han dut a terme, jugant-se la vida en l'intent.
La notícia sencera.
El rescat s'ha dut a terme de forma molt enginyosa i exemplar. Bravo pels qui l'han dut a terme, jugant-se la vida en l'intent.
La notícia sencera.
1.7.08
La plantilla de Genaker es renova
Demà és el darrer dia de l'Albert Neira, un dels becaris de la feina. Avui ja ha arribat el seu substitut: la Mònica, la primera enginyera de l'oficina (fins ara l'única dona era la Francina). La setmana passada també vam conèixer al nostre nou administrador de sistemes, en Marc. Trobarem a faltar l'Abraham, però el Marc sembla un paio molt enrotllat i estic segur que serà un bon company. I a mi només em queden 2 mesos de conveni...
30.6.08
A dream come true
Well life has a funny way of sneaking up on you
when you think everything's okay and everything's going right...
and life has a funny way of helping you out
when you think everything's gone wrong
and everything blows up in your face
when you think everything's okay and everything's going right...
and life has a funny way of helping you out
when you think everything's gone wrong
and everything blows up in your face
25.6.08
This fire is out of control!
El meu bro, de qui sempre havíem sospitatque portava el mal a dins, s'ha convertit en un diable ;)
http://www.youtube.com/watch?v=RcAxKmj1i3w
I'm gonna burn this city, burn this city...
16.6.08
Barbacoa Genaker 2008
Aquest cap de setmana un altre becari i jo hem organitzat una barbacoa amb els companys de Genaker. Ha estat molt divertit, i va sortir tot bastant rodó, encara que la vaig liar una mica amb la quantitat de carbó i vam haver d'anar rapinyant brases de la gent que ja havia acabat.
De dreta a esquerra, l'Abraham, un crack que ens marxa
i l'Albert i jo, els organitzadors. Al fons, el Salvador, el Miquel i el Javier.
Al fons, la Rosie i el David, el meu tutor de PFC.
Davant, el Salvador i el Pascal, que és qui em posa deures cada dia :p
No podia faltar un partidet de futbol, on el SuperJefe
ens va fer un parell de demostracions de qualitat.
De dreta a esquerra, l'Abraham, un crack que ens marxai l'Albert i jo, els organitzadors. Al fons, el Salvador, el Miquel i el Javier.
Al fons, la Rosie i el David, el meu tutor de PFC. Davant, el Salvador i el Pascal, que és qui em posa deures cada dia :p
No podia faltar un partidet de futbol, on el SuperJefeens va fer un parell de demostracions de qualitat.
7.6.08
Incursió vikinga
La setmana passada, la Rosie i jo vam anar a visitar el nostre amic Ander al seu país d'acollida, Noruega. Un lloc ben curiós, Noruega, que té més coses en comú amb algun país de l'Orient Mitjà que amb Espanya. No tenen l'Euro, estan forrats pel petroli i per no ser no són ni de la Unió Europea. Canten a Eurovisió, això sí, però crec recordar que no gaire bé. Oops, quin inici de post més xungo :P
Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).
Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).
Això és un museu XD
Thor, emprenyat perquè l'escultorl'ha creat amb un martell que fa riure.
El millor d'Oslo és un pastís de poma que fan en un restaurant molt famós de dalt de la muntanya.
Al tercer dia de viatge vam agafar "The Bergen Line", un tren que fa un recorregut preciós entre les dues ciutats més poblades del país (Oslo i Bergen) i que travessa la serralada central del país, amb neus perennes a poc més de 1000 m d'altitud. Allà se'ns va revelar que la vertadera bellesa d'aquest país no són els pous de petroli, ni la bondat i tranquil·litat de la seva gent, ni la natura espaterrant sinó... ai, doncs això, la natura. Cap càmera, de foto o de vídeo, és capaç de captar tota la bellesa que se'ns oferia a través de la finestra, però nosaltres no vam deixar d'intentar-ho durant les set hores que va durar el viatge: intentant, en va, enregistrar per sempre aquella màgia efímera que es crea entre el tresor i l'ull del descobridor.
Comença verd...
... es torna sec i fred...
... passem al gel...
... i tornem al verd, que no ha estat res.Al final del viatge ens esperava Bergen, ciutat pesquera típica amb el seu port, les seves cases de fusta de colors i les cagarades de gavina, que vam aconseguir esquivar en tot moment. I, dominant-ho tot, uns quants turons que algun dia algú escrivint una guia turística va gosar quantificar com a 7. Podrien haver estat 6, no crec que ningú ho discutís. El més important que ens esperava a Bergen, però, no eren les cases de colors ni els fiords noruecs, sinó un noi ben plantat i eixerit anomenat Ander. Aquest enginyer a punt de sortir de l'ou - en el sentit que li queda un plis per acabar el seu PFC - va demanar una beca per fer el darrer semestre a l'estranger i després d'alguna pirueta va acabar a Noruega. Lo qual és bo, perquè dubto que als EUA t'haguéssim vingut a visitar XD. O sí, qui ho sap. El cas és que vam poder fer el el guiri i explicar-nos alegries i plans i històries de gent que es fa gran i ja té històries per explicar. I vam poder comprovar que Europa és petita encara que vagis fora la Unió Europea, i que 6 mesos passen de seguida però que et canvien molt encara que des de dins no ho vegis, i que una experiència així és, com diria Sir Domínguez-Pumar, I.M.P.E.P.I.N.A.B.L.E.
L'Erasmus, s'entén, no el viatge de 5 dies a Noruega, que també.
I això no és tot, però ja n'hi ha prou.
Màxima número 1 de la fotografia: sempre, sempre, surt "natural"
Guapíssims, però sembla un croma.
Carinyo, avui et toca a tu remar 2 hores per anar a buscar el pa.
5.6.08
.
Porque este mundo no lo entiendo...
Porque hay verano y hay invierno...
Hay alegría y dolor...
...hay una cara y su cruz.
Porque hay verano y hay invierno...
Hay alegría y dolor...
...hay una cara y su cruz.
27.5.08
Nota mental
Un cop hagis pagat la compra de Caprabo i l'hagis posat dins la bossa, no passis aquesta pel mig de l'arc detector. No per res.
21.5.08
Ja han arribat! :D
Després d'un increïble temps d'espera de 6 setmanes, per fi tinc a les meves mans el llibre d'en Dan Perjovschi i el CD de la banda sonora de Juno. Amazon mola, però... més val que vagi mirant ja els regals de reis XD20.5.08
Alanis is coming to town
http://www.espacio.movistar.es/espacio/evento/esevento207.html
Feia temps que tenia ganes de veure-la en directe! També és cert que últimament no l'escolto gaire, i no estic molt al dia de les novetats, però tinc fins el 29 de Juny per posar-m'hi! El millor és que l'entrada ens ha costat tan sols 21€ per una promo de Movistar (i no cal ser ni client seu, només que algú que no hi vulgui anar et deixi enviar un missatge :P).
It's like 10000 spoons when all you need is a knife...
Feia temps que tenia ganes de veure-la en directe! També és cert que últimament no l'escolto gaire, i no estic molt al dia de les novetats, però tinc fins el 29 de Juny per posar-m'hi! El millor és que l'entrada ens ha costat tan sols 21€ per una promo de Movistar (i no cal ser ni client seu, només que algú que no hi vulgui anar et deixi enviar un missatge :P).
It's like 10000 spoons when all you need is a knife...
16.5.08
Put a Tera in your life!
- Què és un Tera, papa?
- Un 1 seguit de 12 zeros, mil Gigues, un milió de Megues, un bilió de...
- Alça, què graaaaaaaaan!!!!! Quants llibres hi podrien cabre, papi???
- Ni un, fill meu, ni un... ;)
13.5.08
2a visita Hospitalities
Per segon cop he acollit a casa meva uns viatgers de l'Hospitality Club. L'experiència no podia ser més satisfactòria i repetirem, de ben segur - això sí, ara que sabem que l'allotjament a Barcelona va tan buscat ens ho prendrem amb més calma i per greu que ens sàpiga haurem de dir que no de vegades. No podem estar cada cap de setmana fent de guia turístic per amor a l'art!
Cal dir que la parella de francesos que han dormit a la meva habitació durant 2 nits eren encantadors. Tot i la pluja, que els ha mig espatllat l'estada, han mantingut un optimisme i un bon humor envejables. Ens ha vingut molt de gust compartir amb ells sopars, crêpes, passejades pel casc antic, arcades a la Fundació Miró (sincerament, em va fer vergonya haver-los fet entrar allà dins) i deliciosos esmorzars de jubilats al carrer Petritxol.
Mentre ens preguntem si els tornarem a veure mai ja tenim el cap en el viatge a Oslo i una vela posada a Santa Rita per a aconseguir, nosaltres també, un allotjament buenobonitobarato i divertidodelamuette. Lo temps dirà, però no en tenim gaire.
Cal dir que la parella de francesos que han dormit a la meva habitació durant 2 nits eren encantadors. Tot i la pluja, que els ha mig espatllat l'estada, han mantingut un optimisme i un bon humor envejables. Ens ha vingut molt de gust compartir amb ells sopars, crêpes, passejades pel casc antic, arcades a la Fundació Miró (sincerament, em va fer vergonya haver-los fet entrar allà dins) i deliciosos esmorzars de jubilats al carrer Petritxol.
Mentre ens preguntem si els tornarem a veure mai ja tenim el cap en el viatge a Oslo i una vela posada a Santa Rita per a aconseguir, nosaltres també, un allotjament buenobonitobarato i divertidodelamuette. Lo temps dirà, però no en tenim gaire.
6.5.08
Viatge a Carcassone
Em vaig descuidar un dia d'explicar-ho i la Rosie se'm va avançar fent un post magnífic, com sempre. Es pot dir poc més, però no millor!
Per la meva banda, dir que ja sé conduir! Faig fallos de novato i poso histèrics als que van al cotxe, però jo ho tinc tot sota control gràcies als meus reflexos Jedi - no és que m'hagi posat metxes al cabell, no - i si he fet 400 km també en puc fer 4000. Ara, no em poseu pàrquings i rampes xungues perquè ho passo malament :P
I en pocs dies tenim la visita d'uns altres companys de l'Hospitality Club. A veure com són!
Per la meva banda, dir que ja sé conduir! Faig fallos de novato i poso histèrics als que van al cotxe, però jo ho tinc tot sota control gràcies als meus reflexos Jedi - no és que m'hagi posat metxes al cabell, no - i si he fet 400 km també en puc fer 4000. Ara, no em poseu pàrquings i rampes xungues perquè ho passo malament :P
I en pocs dies tenim la visita d'uns altres companys de l'Hospitality Club. A veure com són!
30.4.08
Apunts
apunt 1: tinc el blog una mica abandonat
apunt 2: no és que vagi excessivament estressat
apunt 3: m'han regalat un peazo joc online i encara el tindré més abandonat :P
apunt 4: gràcies al supermassatge Shiatsu que em va fer ahir l'Aleix (ja escanejaré la seva tarja quan tingui temps) encara vaig menys estressat: m'he quedat com nou!
apunt 5: ja és cap de setmana!
apunt 6: marxem a Carcassone!
apunt 7: ... a casa d'un 'desconegut'.
apunt 8: la venda d'habitatges ha caigut en picat a tot l'Estat.
apunt 9: jo sé per què: ja m'han trucat 6 persones preguntant per un anunci d'un pis de Madrid. S'ha de ser lerdo per escriure malament el telèfon!
apunt 10: Bon pont! (qui en tingui)
Nauet
PD: gràcies per la pila de missatges que em vau deixar al post anterior! Em penso que ha sigut un rècord! ;)
apunt 2: no és que vagi excessivament estressat
apunt 3: m'han regalat un peazo joc online i encara el tindré més abandonat :P
apunt 4: gràcies al supermassatge Shiatsu que em va fer ahir l'Aleix (ja escanejaré la seva tarja quan tingui temps) encara vaig menys estressat: m'he quedat com nou!
apunt 5: ja és cap de setmana!
apunt 6: marxem a Carcassone!
apunt 7: ... a casa d'un 'desconegut'.
apunt 8: la venda d'habitatges ha caigut en picat a tot l'Estat.
apunt 9: jo sé per què: ja m'han trucat 6 persones preguntant per un anunci d'un pis de Madrid. S'ha de ser lerdo per escriure malament el telèfon!
apunt 10: Bon pont! (qui en tingui)
Nauet
PD: gràcies per la pila de missatges que em vau deixar al post anterior! Em penso que ha sigut un rècord! ;)
10.4.08
La incomtepència
incomtepència:
El meu germà va haver-ho de llegir 4 vegades per adonar-se'n,
i és que la incomtepència és subtil i no entén d'ideologies.
Peralada, prop de Figueres.
Algú va marxar a mitja classe el dia que s'hi explicava l'ela geminada...
Atenció al preu dels sols, estan de rebaixes.
Aquí fent gala de les meves habilitats amb el Pixelmator ;)
1. Dit de la manca d'aptitud d'algú per a dur a terme una certa tasca, que desemboca en una situació curiosa i més aviat graciosa. Sovint aplicat a la incomtepència lingüística, que és la incapacitat d'alguns individus de fer servir un diccionari (o corrector, segons el dialecte) abans de plasmar per escrit un text que passarà a ser de domini públic.
Vegem-ne alguns exemples:
"Barato, barato... me lo quitan de las manos (?) "
Ciutat Vella, Barcelona.
Ciutat Vella, Barcelona.
El meu germà va haver-ho de llegir 4 vegades per adonar-se'n,i és que la incomtepència és subtil i no entén d'ideologies.
Peralada, prop de Figueres.
Algú va marxar a mitja classe el dia que s'hi explicava l'ela geminada...Atenció al preu dels sols, estan de rebaixes.
Aquí fent gala de les meves habilitats amb el Pixelmator ;)
PD: Sabíeu que per Peralada hi passa també un riu Llobregat? Però no és el mateix que el de L'Hospi, jejeje.
6.4.08
l'ARTicle
En primícia única i secreta us penjo el meu proper article per a la propera Distorsió de maig. És bastant més lleuger que l'anterior (sobre en Dan Perjovschi) tot i que és 200 paraules més extens. Si us el llegiu, ni que sigui un tros, m'agradaria que me'n diguessiu la vostra opinió als comentaris. Què canviarieu, què afegirieu, si el tirarieu a les escombraries, etc. Si veieu una falta d'ortografia també la podeu assenyalar. Enjoy!
L'ARTicle
Si et consideres un friki, t'agrada llegir còmics i et passes hores i hores a Internet, potser t'interessarà saber que hi ha un munt de còmics web d'alta qualitat disponibles gratuïtament i que són actualitzats freqüentment. Evidentment, tots disposen d'un fluxe RSS al qual t'hi pots subscriure amb un visor adequat, com per exemple el Google Reader. Així reps una notificació tan aviat com l'autor actualitzi la web amb una nova tira, i en alguns casos fins i tot pots llegir-lo sense haver de visitar la web. En aquest article us comentaré tres dels meus preferits:
xkcd: no són sigles, és la paraula que designa el genial còmic de Randall Munroe, un graduat en física que es dedica a temps complet al seu blog i es guanya la vida venent merchandising relacionat. En el seu còmic juga amb les matemàtiques, la programació i altres branques de la ciència, així com aspectes de la vida de qualsevol friki o geni despistat (us sentireu fàcilment identificats). El format de la tira varia, d'una imatge a una plana sencera, i normalment no hi ha continuïtat d'una actualització a la següent. El nivell de frikisme és gran, però en general assequible per a algú de Telecos. A més, cada tira té un comentari de l'autor, visible en passar-hi el ratolí per damunt, que ajuda a entendre el gag. (http://xkcd.com)
Irregular Webcomic: malgrat el que diu el seu nom, aquest webcòmic porta més de cinc anys actualitzant-se pràcticament cada dia. El que fa especial aquest còmic és que, enlloc de dibuixos, l'autor utilitza escenaris i figures Lego. I és que, com diu el propi autor, és més fàcil fer fotografies que dibuixar! Les històries tenen continuïtat, però hi ha 6 o 7 temàtiques que es van desenvolupant alhora, de forma que cal esperar una setmana per veure'n la continuació. El format sempre és el mateix, una tira de 4 vinyetes sovint acompanyat d'una anotació més o menys extensa amb comentaris sobre la realització de la tira o el seu contingut. Per a les bromes més obscures, l'australià David Morgan-Mar té la delicadesa d'afegir una breu explicació; tot i que ell també té un gran domini de les matemàtiques, les bromes se centren més aviat en el llenguatge i en els coneixements històrics, freaks, o mitològics. Llegir l'IWC és una forma altament entretinguda d'ampliar el vocabulari anglès i de descobrir les pàgines més curioses de la Wikipedia. (http://www.irregularwebcomic.net)
Order of the Stick: Un grup d'aventurers tan valents com incompetents, dibuixats amb un estil infantiloide per en Rich Burlew, són els protagonistes d'aquest tercer webcòmic que s'actualitza tres cops per setmana. Els herois es mouen dins del món dels jocs de rol de Dungeons&Dragons, de forma que el resultat de les seves lluites el decideix la tirada d'un dau, els mags han de dormir a la nit per a recuperar els seus encanteris i el fet de passar de nivell és un esdeveniment celebrat amb gatzara pels personatges. Tot i això, la història i l'humor pot ser entès per qualsevol, i l'anglès és molt més planer que en el cas anterior. El relat enganxa, i si comenceu pel principi de seguida us trobareu amb ganes de devorar les més de 500 planes publicades fins ara per posar-vos al dia. Els riures i l'emoció estan garantits! (http://www.giantitp.com/comics/oots0001.html)
-- Imatge amb copyright estricte (sigh), venen a ser les 2 darreres tires de http://www.giantitp.com/comics/oots0026.html. A la revista sí que sortiran, hehe --
Com succeeix en altres disciplines artístiques, com la música o la fotografia, el suport digital permet que autors amb talent, professionals o no, puguin arribar a un públic molt gran i geogràficament dispers. Aquesta opció és certament convenient en un món tan minoritari com el del còmic, on costa trobar un editor si no s'és un autor de renom. En els tres casos que us he ensenyat avui, el còmic va començar sent un hobby dels seus creadors i, poc a poc, gràcies a l'augment del nombre de lectors i dels beneficis associats, els autors van poder deixar les altres feines per dedicar-s'hi completament. Així nosaltres, adoradors pagans de l'art del llapis i el paper, podem fruir de la seva fantàstica obra des de la comoditat de la nostra habitació.
L'ARTicle
Si et consideres un friki, t'agrada llegir còmics i et passes hores i hores a Internet, potser t'interessarà saber que hi ha un munt de còmics web d'alta qualitat disponibles gratuïtament i que són actualitzats freqüentment. Evidentment, tots disposen d'un fluxe RSS al qual t'hi pots subscriure amb un visor adequat, com per exemple el Google Reader. Així reps una notificació tan aviat com l'autor actualitzi la web amb una nova tira, i en alguns casos fins i tot pots llegir-lo sense haver de visitar la web. En aquest article us comentaré tres dels meus preferits:
xkcd: no són sigles, és la paraula que designa el genial còmic de Randall Munroe, un graduat en física que es dedica a temps complet al seu blog i es guanya la vida venent merchandising relacionat. En el seu còmic juga amb les matemàtiques, la programació i altres branques de la ciència, així com aspectes de la vida de qualsevol friki o geni despistat (us sentireu fàcilment identificats). El format de la tira varia, d'una imatge a una plana sencera, i normalment no hi ha continuïtat d'una actualització a la següent. El nivell de frikisme és gran, però en general assequible per a algú de Telecos. A més, cada tira té un comentari de l'autor, visible en passar-hi el ratolí per damunt, que ajuda a entendre el gag. (http://xkcd.com)
Irregular Webcomic: malgrat el que diu el seu nom, aquest webcòmic porta més de cinc anys actualitzant-se pràcticament cada dia. El que fa especial aquest còmic és que, enlloc de dibuixos, l'autor utilitza escenaris i figures Lego. I és que, com diu el propi autor, és més fàcil fer fotografies que dibuixar! Les històries tenen continuïtat, però hi ha 6 o 7 temàtiques que es van desenvolupant alhora, de forma que cal esperar una setmana per veure'n la continuació. El format sempre és el mateix, una tira de 4 vinyetes sovint acompanyat d'una anotació més o menys extensa amb comentaris sobre la realització de la tira o el seu contingut. Per a les bromes més obscures, l'australià David Morgan-Mar té la delicadesa d'afegir una breu explicació; tot i que ell també té un gran domini de les matemàtiques, les bromes se centren més aviat en el llenguatge i en els coneixements històrics, freaks, o mitològics. Llegir l'IWC és una forma altament entretinguda d'ampliar el vocabulari anglès i de descobrir les pàgines més curioses de la Wikipedia. (http://www.irregularwebcomic.net)
Order of the Stick: Un grup d'aventurers tan valents com incompetents, dibuixats amb un estil infantiloide per en Rich Burlew, són els protagonistes d'aquest tercer webcòmic que s'actualitza tres cops per setmana. Els herois es mouen dins del món dels jocs de rol de Dungeons&Dragons, de forma que el resultat de les seves lluites el decideix la tirada d'un dau, els mags han de dormir a la nit per a recuperar els seus encanteris i el fet de passar de nivell és un esdeveniment celebrat amb gatzara pels personatges. Tot i això, la història i l'humor pot ser entès per qualsevol, i l'anglès és molt més planer que en el cas anterior. El relat enganxa, i si comenceu pel principi de seguida us trobareu amb ganes de devorar les més de 500 planes publicades fins ara per posar-vos al dia. Els riures i l'emoció estan garantits! (http://www.giantitp.com/comics/oots0001.html)
-- Imatge amb copyright estricte (sigh), venen a ser les 2 darreres tires de http://www.giantitp.com/comics/oots0026.html. A la revista sí que sortiran, hehe --
Com succeeix en altres disciplines artístiques, com la música o la fotografia, el suport digital permet que autors amb talent, professionals o no, puguin arribar a un públic molt gran i geogràficament dispers. Aquesta opció és certament convenient en un món tan minoritari com el del còmic, on costa trobar un editor si no s'és un autor de renom. En els tres casos que us he ensenyat avui, el còmic va començar sent un hobby dels seus creadors i, poc a poc, gràcies a l'augment del nombre de lectors i dels beneficis associats, els autors van poder deixar les altres feines per dedicar-s'hi completament. Així nosaltres, adoradors pagans de l'art del llapis i el paper, podem fruir de la seva fantàstica obra des de la comoditat de la nostra habitació.
3.4.08
31.3.08
Coses més rares mos han de passar...
Astronàutic (rimador)
Novedós
Tremendo
Oníric
Naïf
Imprevisible
Aplaudit
Lloable
Irrepetible
Carismàtic
Espectacular
Unic
Per a una crònica completa, visiteu el blog de la Rosie :)
Vídeo: dedicat a l'Ander, que no hi va poder estar ;)
19.3.08
years++
So, yeah, that's it. Birthday's gone like all days eventually do and the only 3 things that have changed are:
- I've got a looot of presents including but not limited to a DVD collection of the best Monty Python sketches, some pretty cool clothes from El Golfo Domínguez, a Stephen King's book and a Shiatsu massage course.
- Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. 24, 24, 24... Remember, remember, the 5th of November.
- I have realized I'm incredibly (sorry, I.N.C.R.E.D.I.B.L.Y.) lucky after so many proofs of care and love from everyone, expected and unexpected alike. I'm usually not aware of such things, so I felt a bit overwhelmed. Grazie mille everybody!!!
PS: if I never congratulate YOU on your birthday it's probably because I don't know when it is. Now I'm using Google Calendar so if you send me an e-mail telling me about it I'll note it down and never (ever) miss it again.
- I've got a looot of presents including but not limited to a DVD collection of the best Monty Python sketches, some pretty cool clothes from El Golfo Domínguez, a Stephen King's book and a Shiatsu massage course.
- Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. 24, 24, 24... Remember, remember, the 5th of November.
- I have realized I'm incredibly (sorry, I.N.C.R.E.D.I.B.L.Y.) lucky after so many proofs of care and love from everyone, expected and unexpected alike. I'm usually not aware of such things, so I felt a bit overwhelmed. Grazie mille everybody!!!
PS: if I never congratulate YOU on your birthday it's probably because I don't know when it is. Now I'm using Google Calendar so if you send me an e-mail telling me about it I'll note it down and never (ever) miss it again.
10.3.08
5.3.08
Difícil elecció (II)
Compte no facis tanta força que se t'obri algun esfínter ;)Mai els verbs prometre i mentir havien estat tan sinònims.
28.2.08
Difícil elecció (I)
De chorlito y de piedra, respectivamente.Edit: sembla que als de Polònia també els ha cridat l'atenció :P
26.2.08
Saving the world is a hell of a job
Who said being the good guy was always easy?
A Red Hot SuperHero vs angry monsters a punta pala.
A Red Hot SuperHero vs angry monsters a punta pala.
25.2.08
Boscos endins!!!
L'altre dia vam anar al teatre a veure l'adaptació catalana d'un bon musical, "Into the woods". Dagoll Dagom ha fet un gran treball, i tots els actors claven el seu personatge i amb les seves veus delicioses et fan brincar a la butaca durant les gairebé 3h que dura l'obra. Sense dubte, la millor és la Caputxeta, que no és altra que la nostra amiga Anna Moliner. Una jove estrella que va d'èxit en èxit i a qui li espera un futur daurat. Des d'aquí us recomano mil vegades l'obra per passar una estona de riures, cançons i contes com no us els han explicat mai.
18.2.08
Si no estás aquí, uououó...
Fa ja més de 10 dies que els meus millors amics de la Universitat, l'Ander i el Ji, van agafar cadascú el seu avió cap a les terres dels Víkings per emprendre la seva aventura. Nerviosos, amb la maleta plena de roba d'abric i el cor curull d'il·lusió, deien adéu a la vida d'estudiant i s'enfrontaven al repte de fer un bon Projecte Final de Carrera en un país on l'Ensenyament dóna mil voltes al del nostre. Des d'aquí els desitjo la millor sort i una estada plena d'experiències fascinants. Estarem en contacte :)
Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.
Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.
Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.
... es que estás allí, uououó!
Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.
Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.
Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.
... es que estás allí, uououó!
7.2.08
I'm back!
Doncs sí, encara estic viu. Sento haver deixat el bloc abandonat, i a molts de vosaltres també :s He estat bastant enfeinat perquè tant a Genaker com a Ulteo m'han apretat per a que obtingui resultats ben aviat. Ara que arriba el 3GSM World Congress - pel qual tinc pase guai :D - i el programa que volien de Genaker està més o menys acabat se suposa que podré respirar una mica més tranquil. Un repàs ràpid dels últims dies seria:
- M'estic aclimatant a Genaker, estic verd però vaig millorant i d'aquí poc seré un crack programant cosetes per mòbils.
- A Ulteo estic rendint al 150%, fent més hores que mai (60 al gener, malgrat els examens) i aconseguint coses importants: si no fos per factors externs a mi, l'Online Desktop ja tindria so a hores d'ara ;)
- Ha augmentat la vida social i ociosa: viatge a Dublin (hauria de penjar foto), esquiada memorable i accidentada amb els Britànics, Cavalia...
- Quasi he superat l'encostipat, però encara estornudo 5 cops al dia i faig snif, snif cada 30 segons (crec que a l'administrativa de Genaker, la Francina, la dec tenir dels nervis). I no, mocar-me no serveix de res.
- Estic més enamorat que mai :D
Amb una mica de sort a partir d'ara escriuré amb més freqüència!
Petonettttt!!!!
Nauet
- M'estic aclimatant a Genaker, estic verd però vaig millorant i d'aquí poc seré un crack programant cosetes per mòbils.
- A Ulteo estic rendint al 150%, fent més hores que mai (60 al gener, malgrat els examens) i aconseguint coses importants: si no fos per factors externs a mi, l'Online Desktop ja tindria so a hores d'ara ;)
- Ha augmentat la vida social i ociosa: viatge a Dublin (hauria de penjar foto), esquiada memorable i accidentada amb els Britànics, Cavalia...
- Quasi he superat l'encostipat, però encara estornudo 5 cops al dia i faig snif, snif cada 30 segons (crec que a l'administrativa de Genaker, la Francina, la dec tenir dels nervis). I no, mocar-me no serveix de res.
- Estic més enamorat que mai :D
Amb una mica de sort a partir d'ara escriuré amb més freqüència!
Petonettttt!!!!
Nauet
21.1.08
Avui sóc una mica més gran
Avui sóc un xic més gran. Avui he signat un conveni que certifica la fi de la meva etapa a la universitat i l'inici de la meva carrera laboral. És cert, de moment només són pràctiques, però signifiquen que després de l'estiu ja podré començar a treballar com a Enginyer de Telecomunicacions. No és que em faci especial il·lusió el títol, preferiria ser Enginyer de Construccions Lego (mireu el que ha fet aquest paio), però alguna cosa cal posar al Currículum després de 6 anys. El que sí és un alleujament és saber que no hauré de tornar a passar-me 4 mesos en una classe seguint un pla d'estudis que té 15 anys en un món que canvia cada 5, fent examens que no tenen solta ni volta i escoltant a un professor que com a Enginyer potser val molt però com a docent deixa molt a desitjar.
Total, que he començat a Genaker i val a dir que l'empresa mola. Som menys de 20 treballadors, però la plantilla va en augment (avui mateix hem començat 3 novatillus; encara estic esperant que ens canviin el fons d'escriptori per una portada de Playgirl XD). No hi ha parets en tota l'oficina, tan sols uns petits panells que separen cada lloc de treball. Cadascú té el seu ordinador i són tots xulíssims menys el meu, un portàtil amb ronya acumulada durant 20 anys XD. Els companys són bastant joves i hi ha bon rotllo a l'ambient. L'únic inconvenient que he trobat per a la meva socialització és que no fan pausa per esmorzar, sinó que paren directament a la 1 per anar a dinar. Jo, com que treballo de 9 a 2, no puc parar amb ells, així que de 1 a 2 sóc el margi que treballa sol mentre els altres peten la xerrada amb l'entrepà a la mà.
Seguirem informant.
Total, que he començat a Genaker i val a dir que l'empresa mola. Som menys de 20 treballadors, però la plantilla va en augment (avui mateix hem començat 3 novatillus; encara estic esperant que ens canviin el fons d'escriptori per una portada de Playgirl XD). No hi ha parets en tota l'oficina, tan sols uns petits panells que separen cada lloc de treball. Cadascú té el seu ordinador i són tots xulíssims menys el meu, un portàtil amb ronya acumulada durant 20 anys XD. Els companys són bastant joves i hi ha bon rotllo a l'ambient. L'únic inconvenient que he trobat per a la meva socialització és que no fan pausa per esmorzar, sinó que paren directament a la 1 per anar a dinar. Jo, com que treballo de 9 a 2, no puc parar amb ells, així que de 1 a 2 sóc el margi que treballa sol mentre els altres peten la xerrada amb l'entrepà a la mà.
Seguirem informant.
9.1.08
Un Qubit no és un os del braç
Tot just he acabat el treball opcional de física quàntica sobre Entanglement i Computació quàntica. Ha estat molt instructiu... bé, de fet ha estat més interessant que cursar l'assignatura en si XD Tenia previst acabar-lo abans de dinar però al final s'ha anat allargant i se m'han fet les 11. L'important és que m'ha quedat bé, i he tingut ocasió de provar l'editor de text del Mac, el Pages'08. M'he hagut de barallar una i altra vegada amb l'edició de fòrmules (de fet, misteriosament no porta aquesta característica incorporada i cal importar-les en forma d'imatge d'una utilitat de Mac OS X anomenada Grapher). La propera vegada que hagi d'escriure textos amb fòrmules no m'ho pensaré: OpenOffice sense dubtar-ho.
El tema aquest de la computació amb partícules, a més d'estar en bolquers, es veu que no és la panacea i que no té per què substituir els ordinadors basats en silici com jo pensava fins ara. Tan sols està demostrat que puguin resoldre dos problemes molt més ràpidament: la cerca d'informació i la factorització d'enters en nombres primers (relacionat amb els algoritmes de xifratge i seguretat utilitzats a internet). Si bé és cert que aquestes dues aplicacions són indispensabilíssimes i ja de per si justifiquen la investigació en aquest camp.
Si pogués penjar-vos el document ho faria, m'ha quedat molt guai ^_^
Nanit!
El tema aquest de la computació amb partícules, a més d'estar en bolquers, es veu que no és la panacea i que no té per què substituir els ordinadors basats en silici com jo pensava fins ara. Tan sols està demostrat que puguin resoldre dos problemes molt més ràpidament: la cerca d'informació i la factorització d'enters en nombres primers (relacionat amb els algoritmes de xifratge i seguretat utilitzats a internet). Si bé és cert que aquestes dues aplicacions són indispensabilíssimes i ja de per si justifiquen la investigació en aquest camp.
Si pogués penjar-vos el document ho faria, m'ha quedat molt guai ^_^
Nanit!
7.1.08
Ja està aquí, ja arriba el PFC... tintirintintintintin
Doncs sí, ja tinc PFC. La trucada que esperava de Genaker ha portat notícies ben interessants i els dec haver caigut bé perquè compten amb mi sense ni tan sols haver-me vist en persona. És la segona vegada consecutiva que em contracten així o_O Hem quedat que ens posarem mans a la feina el 21 d'aquest mes (adéu merescut descans) perquè tenen pressa i que faré 5 horetes diàries. Ah, i fins i tot cobraré! Prou bé, val a dir. Potser encara podré marxar de casa abans dels 25.
El projecte en sí pinta molt bé. Em guardaré els detalls per a mi no sigui que incompleixi un hipotètic contracte de confidencialitat amb la ONU, però està relacionat amb PPT PoC, SIP i RTP. Clar, no? :P Té relació amb el tema de la Veu sobre IP (VoIP) que tant de moda està, tan futur té i tant m'ha interessat sempre. Al final, entre això i l'afegiment de so a l'Online Desktop d'Ulteo, em faré un expert en codificació de so. Per fi, un nou horitzó! :D
El projecte en sí pinta molt bé. Em guardaré els detalls per a mi no sigui que incompleixi un hipotètic contracte de confidencialitat amb la ONU, però està relacionat amb PPT PoC, SIP i RTP. Clar, no? :P Té relació amb el tema de la Veu sobre IP (VoIP) que tant de moda està, tan futur té i tant m'ha interessat sempre. Al final, entre això i l'afegiment de so a l'Online Desktop d'Ulteo, em faré un expert en codificació de so. Per fi, un nou horitzó! :D
6.1.08
Why computers crash
Why Computers Crash
Dr. Seuss Style Poem
If your packet hits a pocket on a socket on a port
and your bus is interrupted at the very last resort
and the access to your memory makes your floppy disk abort
then your socket packet pocket has an error to report.
If your cursor finds a menu item followed by a dash
and the double clicking icon puts your window in the trash
and your data is corrupted 'cuz the index doesn't hash
then your situation's hopeless and your system's going crash!
If the label on your cable on the table in your house
says the network is connected to the button on your mouse
but your packets want to tunnel to another protocol
that's repeatedly rejected by the printer down the hall
and your screen is all distorted by the side effects of gauss
so the icons in your window are as wavy as a souse
then you may as well reboot and go out with a bang
because sure as I'm a poet the suckers going hang!
When the copy of your floppy's getting sloppy on your disk
and your macro code instructions cause unnecessary risk
and your email's overloaded with the latest batch of spam
and you've got too many programs loaded in your RAM
and your clicker isn't clicking and your mouse wheel doesn't spin
then you better press reboot or you're never going win.
You'll have to flash your memory and you'll want to RAM your ROM
so quickly turn off your computer and be sure to tell your Mom!
De: http://www.nethelp.org/WhyComputersCrash/index.html
Dr. Seuss Style Poem
If your packet hits a pocket on a socket on a port
and your bus is interrupted at the very last resort
and the access to your memory makes your floppy disk abort
then your socket packet pocket has an error to report.
If your cursor finds a menu item followed by a dash
and the double clicking icon puts your window in the trash
and your data is corrupted 'cuz the index doesn't hash
then your situation's hopeless and your system's going crash!
If the label on your cable on the table in your house
says the network is connected to the button on your mouse
but your packets want to tunnel to another protocol
that's repeatedly rejected by the printer down the hall
and your screen is all distorted by the side effects of gauss
so the icons in your window are as wavy as a souse
then you may as well reboot and go out with a bang
because sure as I'm a poet the suckers going hang!
When the copy of your floppy's getting sloppy on your disk
and your macro code instructions cause unnecessary risk
and your email's overloaded with the latest batch of spam
and you've got too many programs loaded in your RAM
and your clicker isn't clicking and your mouse wheel doesn't spin
then you better press reboot or you're never going win.
You'll have to flash your memory and you'll want to RAM your ROM
so quickly turn off your computer and be sure to tell your Mom!
De: http://www.nethelp.org/WhyComputersCrash/index.html
3.1.08
Busco PFC
Ara sí, no hi ha excuses. El 2007 ha acabat (i encara no he felicitat a la meitat de la gent u.u... massa tard, no?) i el 2008 ja ha arribat (mai és tard: bon any nou! :D). Toca afrontar la meva nova situació: després dels que haurien de ser els darrers examens de Telecos, hauré de posar-me a fer el Projecte Final de Carrera, idealment en una empresa. I encara no tinc objectiu, així que m'haig de posar les piles. De moment he enviat uns pocs CVs i avui ja he rebut la primera contestació. Com acabarà tot? On podré acabar de formar-me i desenvolupar el meu potencial com a embrió d'Enginyer? Serà un repte estimulant o un tediós tràmit burocràtic? Ai, ai, ai... Futur, aquí vinc!
There are no more excuses. 2007 is over (and I haven't congratulated half of my friends u.u... too late?) and 2008 is already here (it's never too late: happy new year! :D). It's time to make front to this new situation: after what should be the last exams of University, I'll have to start my Final Project; I'd like it to be in an enterprise. I still haven't found a place to do it, so I should hurry up. By now I've sent some CVs and today I've received the first reply. How will it end? Where will I end my formation and develop my potential as an Engineer seed? Will it be a stimulating challenge or rather a mere bureaucratic procedure? "Ai, ai, ai"... Future, here I come!
There are no more excuses. 2007 is over (and I haven't congratulated half of my friends u.u... too late?) and 2008 is already here (it's never too late: happy new year! :D). It's time to make front to this new situation: after what should be the last exams of University, I'll have to start my Final Project; I'd like it to be in an enterprise. I still haven't found a place to do it, so I should hurry up. By now I've sent some CVs and today I've received the first reply. How will it end? Where will I end my formation and develop my potential as an Engineer seed? Will it be a stimulating challenge or rather a mere bureaucratic procedure? "Ai, ai, ai"... Future, here I come!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)