Mes endroits préférés de Paris

Chez nous



EFREI, l'Université où j'ai jamais étudié



Pont des arts, endroit des soirées par excellence



Montmartre/Sacré Coeur, o les vistes 'uau' i el barri de l'Amélie


Champ de Pique-Nique et la Tour de fer


Alguns d'aquests indrets i molts més els revisitarem en la nostra primera visita a París des de que en vam marxar, fa ja 2 anys (la vache!). Intentaré reprimir les llàgrimes! ^_^
Abans, però, farem un estupendo tour per la Bretanya i Normandia, cortesia de la família Goula-Colldecarrera. Jo em deixo portar! Mentre em portin a les platges del dia-D...

El mateix de sempre

Caram, ja fa un mes que no passo per aquí! Espero que vosaltres no vingueu gaire sovint mirant si hi ha missatges nous, sinó que utilitzeu un lector RSS com per exemple Google Reader. Algun dia faré un post explicant les virtuts i els truquets del Reader.

En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.

Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.

Malaltó

Dissabte passat vaig enganxar la grip; he estat 5 dies a casa, amb febre, tos i moquets. La febre ja ha marxat, però la resta encara em dura, suposo que com a mínim durant una setmana més. Durant la meva reclusió, la Rosie m'ha tractat com un rajá en un hospital de luxe de Dubai, vigilant que em posés el termòmetre quan calia i prenés la medicació com un rellotge. Les seves sopetes cada cop són més bones! :)

Com que sóc una mica cassurro i bastant workaholic, i com que estic en un projecte crític que hem d'acabar per aquest dijous, vaig demanar que em portessin el portàtil a casa per seguir treballant. No és que fes molta feina, però així estava entretingut i em treia els remordiments de sobre; a més, els meus jefes estan molt agraïts =)

Totes les taules de ping pong a Barcelona!

Sí, bé, totes no... però hi estem treballant! :) Com ja va anunciar en el seu dia la Rosie, ja fa un temps que ella i jo ens dediquem a cercar i probar taules de ping pong (altrament dit tennis de taula) i després fer-ne una valoració global en un blog. La veritat és que ens encanta, ens ho passem teta i des que vam començar hem agafat un nivell espectacular :P Proveu-ho, és un passatemps que per 6 euros us proporcionarà hores i hores de diversió. Ah, i quan volgueu trobar un lloc on jugar, no ho dubteu, visiteu la nostra pàgina!!!

Viaggio inaspettato

Aquest cap de setmana passat la bunica i jo vam anar a Roma per celebrar els 3 anyets que portem junts =) Va ser una escapada curta i completament inesperada però vam gaudir-ne al màxim. Era la primera vegada que visitava la ciutat i haig de reconèixer que em va sorprendre agradablement. Me l'esperava bruta, caòtica, ruïnosa; vaig trobar una moderna capital europea, cuidada i equipada com cal. Tanmateix, l'encant del passat és omnipresent, impregna el dia a dia. L'arquitectura moderna defuig les estridències - és a dir, no hi ha pirulos - i s'aconsegueix una idíl·lica harmonia.

This weekend Rosie and I went to Rome to celebrate the 3 years we've been together =) It was a short and unexpected trip but we made the most out of it. It was the first time I visited the city and I must admit it was a pleasant discovery. I imagined it would be dirty and run-down; I found a modern European capital, properly tidied and equipped. However, the essence of the past is everywhere. Modern buildings stand unnoticed, and a nice harmony is achieved.

El millor del cap de setmana va ser la idea de la bunica de llogar una vespa per moure's fàcilment per la ciutat. Va ser tan divertit anar d'una punta a l'altra trontollant pels còdols i fent fotografies sense parar!

The best part of the weekend was Rosie's idea of renting a scooter. It was so funny to go from one place to the other, trembling because of the cobble stone roads and taking pictures non-stop.

Definitivament, Roma enamora.
PD: La crònica completa la podeu trobar al blog de la Rosie.

Definitely, Rome is a city that easily stoles your heart.
PS: You can find the whole story at Rosie's blog.

El Panteó, un clàssic renovat (?).

La columna... trujana?

Situeu el llogarret d'Astèrix al mapa.

Nanana vespa, nananaa in vacanzaaaaaa.