La setmana passada, la Rosie i jo vam anar a visitar el nostre amic Ander al seu país d'acollida, Noruega. Un lloc ben curiós, Noruega, que té més coses en comú amb algun país de l'Orient Mitjà que amb Espanya. No tenen l'Euro, estan forrats pel petroli i per no ser no són ni de la Unió Europea. Canten a Eurovisió, això sí, però crec recordar que no gaire bé. Oops, quin inici de post més xungo :P
Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).
Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).
Això és un museu XD
Thor, emprenyat perquè l'escultorl'ha creat amb un martell que fa riure.
El millor d'Oslo és un pastís de poma que fan en un restaurant molt famós de dalt de la muntanya.
Al tercer dia de viatge vam agafar "The Bergen Line", un tren que fa un recorregut preciós entre les dues ciutats més poblades del país (Oslo i Bergen) i que travessa la serralada central del país, amb neus perennes a poc més de 1000 m d'altitud. Allà se'ns va revelar que la vertadera bellesa d'aquest país no són els pous de petroli, ni la bondat i tranquil·litat de la seva gent, ni la natura espaterrant sinó... ai, doncs això, la natura. Cap càmera, de foto o de vídeo, és capaç de captar tota la bellesa que se'ns oferia a través de la finestra, però nosaltres no vam deixar d'intentar-ho durant les set hores que va durar el viatge: intentant, en va, enregistrar per sempre aquella màgia efímera que es crea entre el tresor i l'ull del descobridor.
Comença verd...
... es torna sec i fred...
... passem al gel...
... i tornem al verd, que no ha estat res.Al final del viatge ens esperava Bergen, ciutat pesquera típica amb el seu port, les seves cases de fusta de colors i les cagarades de gavina, que vam aconseguir esquivar en tot moment. I, dominant-ho tot, uns quants turons que algun dia algú escrivint una guia turística va gosar quantificar com a 7. Podrien haver estat 6, no crec que ningú ho discutís. El més important que ens esperava a Bergen, però, no eren les cases de colors ni els fiords noruecs, sinó un noi ben plantat i eixerit anomenat Ander. Aquest enginyer a punt de sortir de l'ou - en el sentit que li queda un plis per acabar el seu PFC - va demanar una beca per fer el darrer semestre a l'estranger i després d'alguna pirueta va acabar a Noruega. Lo qual és bo, perquè dubto que als EUA t'haguéssim vingut a visitar XD. O sí, qui ho sap. El cas és que vam poder fer el el guiri i explicar-nos alegries i plans i històries de gent que es fa gran i ja té històries per explicar. I vam poder comprovar que Europa és petita encara que vagis fora la Unió Europea, i que 6 mesos passen de seguida però que et canvien molt encara que des de dins no ho vegis, i que una experiència així és, com diria Sir Domínguez-Pumar, I.M.P.E.P.I.N.A.B.L.E.
L'Erasmus, s'entén, no el viatge de 5 dies a Noruega, que també.
I això no és tot, però ja n'hi ha prou.
Màxima número 1 de la fotografia: sempre, sempre, surt "natural"
Guapíssims, però sembla un croma.
Carinyo, avui et toca a tu remar 2 hores per anar a buscar el pa.
