Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris family. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris family. Mostrar tots els missatges
31.7.09
Mes endroits préférés de Paris
Chez nous
EFREI, l'Université où j'ai jamais étudié
Pont des arts, endroit des soirées par excellence
Montmartre/Sacré Coeur, o les vistes 'uau' i el barri de l'Amélie
Champ de Pique-Nique et la Tour de fer
Alguns d'aquests indrets i molts més els revisitarem en la nostra primera visita a París des de que en vam marxar, fa ja 2 anys (la vache!). Intentaré reprimir les llàgrimes! ^_^
Abans, però, farem un estupendo tour per la Bretanya i Normandia, cortesia de la família Goula-Colldecarrera. Jo em deixo portar! Mentre em portin a les platges del dia-D...
8.4.09
El mateix de sempre
Caram, ja fa un mes que no passo per aquí! Espero que vosaltres no vingueu gaire sovint mirant si hi ha missatges nous, sinó que utilitzeu un lector RSS com per exemple Google Reader. Algun dia faré un post explicant les virtuts i els truquets del Reader.
En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.
Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.
En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.
Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.
23.11.08
Subscriure's a:
Missatges (Atom)