Fa ja més de 10 dies que els meus millors amics de la Universitat, l'Ander i el Ji, van agafar cadascú el seu avió cap a les terres dels Víkings per emprendre la seva aventura. Nerviosos, amb la maleta plena de roba d'abric i el cor curull d'il·lusió, deien adéu a la vida d'estudiant i s'enfrontaven al repte de fer un bon Projecte Final de Carrera en un país on l'Ensenyament dóna mil voltes al del nostre. Des d'aquí els desitjo la millor sort i una estada plena d'experiències fascinants. Estarem en contacte :)
Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.
Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.
Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.
... es que estás allí, uououó!
Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.
Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.
Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.
... es que estás allí, uououó!
