Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Distorsió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Distorsió. Mostrar tots els missatges

6.4.08

l'ARTicle

En primícia única i secreta us penjo el meu proper article per a la propera Distorsió de maig. És bastant més lleuger que l'anterior (sobre en Dan Perjovschi) tot i que és 200 paraules més extens. Si us el llegiu, ni que sigui un tros, m'agradaria que me'n diguessiu la vostra opinió als comentaris. Què canviarieu, què afegirieu, si el tirarieu a les escombraries, etc. Si veieu una falta d'ortografia també la podeu assenyalar. Enjoy!



L'ARTicle

Si et consideres un friki, t'agrada llegir còmics i et passes hores i hores a Internet, potser t'interessarà saber que hi ha un munt de còmics web d'alta qualitat disponibles gratuïtament i que són actualitzats freqüentment. Evidentment, tots disposen d'un fluxe RSS al qual t'hi pots subscriure amb un visor adequat, com per exemple el Google Reader. Així reps una notificació tan aviat com l'autor actualitzi la web amb una nova tira, i en alguns casos fins i tot pots llegir-lo sense haver de visitar la web. En aquest article us comentaré tres dels meus preferits:

xkcd: no són sigles, és la paraula que designa el genial còmic de Randall Munroe, un graduat en física que es dedica a temps complet al seu blog i es guanya la vida venent merchandising relacionat. En el seu còmic juga amb les matemàtiques, la programació i altres branques de la ciència, així com aspectes de la vida de qualsevol friki o geni despistat (us sentireu fàcilment identificats). El format de la tira varia, d'una imatge a una plana sencera, i normalment no hi ha continuïtat d'una actualització a la següent. El nivell de frikisme és gran, però en general assequible per a algú de Telecos. A més, cada tira té un comentari de l'autor, visible en passar-hi el ratolí per damunt, que ajuda a entendre el gag. (http://xkcd.com)



Irregular Webcomic: malgrat el que diu el seu nom, aquest webcòmic porta més de cinc anys actualitzant-se pràcticament cada dia. El que fa especial aquest còmic és que, enlloc de dibuixos, l'autor utilitza escenaris i figures Lego. I és que, com diu el propi autor, és més fàcil fer fotografies que dibuixar! Les històries tenen continuïtat, però hi ha 6 o 7 temàtiques que es van desenvolupant alhora, de forma que cal esperar una setmana per veure'n la continuació. El format sempre és el mateix, una tira de 4 vinyetes sovint acompanyat d'una anotació més o menys extensa amb comentaris sobre la realització de la tira o el seu contingut. Per a les bromes més obscures, l'australià David Morgan-Mar té la delicadesa d'afegir una breu explicació; tot i que ell també té un gran domini de les matemàtiques, les bromes se centren més aviat en el llenguatge i en els coneixements històrics, freaks, o mitològics. Llegir l'IWC és una forma altament entretinguda d'ampliar el vocabulari anglès i de descobrir les pàgines més curioses de la Wikipedia. (http://www.irregularwebcomic.net)


Order of the Stick: Un grup d'aventurers tan valents com incompetents, dibuixats amb un estil infantiloide per en Rich Burlew, són els protagonistes d'aquest tercer webcòmic que s'actualitza tres cops per setmana. Els herois es mouen dins del món dels jocs de rol de Dungeons&Dragons, de forma que el resultat de les seves lluites el decideix la tirada d'un dau, els mags han de dormir a la nit per a recuperar els seus encanteris i el fet de passar de nivell és un esdeveniment celebrat amb gatzara pels personatges. Tot i això, la història i l'humor pot ser entès per qualsevol, i l'anglès és molt més planer que en el cas anterior. El relat enganxa, i si comenceu pel principi de seguida us trobareu amb ganes de devorar les més de 500 planes publicades fins ara per posar-vos al dia. Els riures i l'emoció estan garantits! (http://www.giantitp.com/comics/oots0001.html)

-- Imatge amb copyright estricte (sigh), venen a ser les 2 darreres tires de http://www.giantitp.com/comics/oots0026.html. A la revista sí que sortiran, hehe --

Com succeeix en altres disciplines artístiques, com la música o la fotografia, el suport digital permet que autors amb talent, professionals o no, puguin arribar a un públic molt gran i geogràficament dispers. Aquesta opció és certament convenient en un món tan minoritari com el del còmic, on costa trobar un editor si no s'és un autor de renom. En els tres casos que us he ensenyat avui, el còmic va començar sent un hobby dels seus creadors i, poc a poc, gràcies a l'augment del nombre de lectors i dels beneficis associats, els autors van poder deixar les altres feines per dedicar-s'hi completament. Així nosaltres, adoradors pagans de l'art del llapis i el paper, podem fruir de la seva fantàstica obra des de la comoditat de la nostra habitació.

10.12.07

New Distorsió is out!!!

You can already find the new number of Distorsió at the usual place (Plaça del Mig). This time it's 20 times better than the last number and you'll laugh a lot, I promise! However, (or the reason of this) I haven't written any article. I'm too busy!!! I corrected one, though :P

Enjoy it!

25.11.07

L'ARTicle

Aquest estiu vaig estar a Nova York; bruta i sorollosa, no em va impressionar gaire com a ciutat, més aviat vaig trobar que jo tot allò ja ho havia vist. Sí, és cert, tot plegat és com ser dins d'un plató de cinema. El plató més gran que us pogueu imaginar, on tothom corre atrafegat amunt i avall seguint les indicacions del director. Per a donar caliu a l'ambient, les sirenes de la policia i les ambulàncies no paren de sonar, i una incessant fumera blanca s'escapa de les clavegueres i s'enfila misteriosament cap al cel. Em va fer la impressió que tothom segueix a cegues un guió, sense qüestionar-se si les seves accions tenen repercussió a la resta del món o si el que fan és bo per a ells mateixos. Potser els caldria un anotador extern que els indiqués quan el guió deixa de tenir sentit o l'actuació ratlla l'esperpèntic.

En la meva visita al MOMA vaig tenir la sort de descobrir una joia de l'art actual que es dedica a fer precisament aquesta funció. Es tracta del dibuixant romanès Dan Perjovschi, que utilitza una tècnica combinada entre el còmic i el graffiti per a construir una dura crítica social, política i cultural. En el que ha sigut la seva primera exposició als EUA, en Perjovschi va omplir un mur del museu amb els seus traços, davant l'atònita mirada dels visitants.


Em van sobtar alguns dibuixos relacionats amb la "política exterior" dels americans i els atemptats de l'11-S que, de forma subtil però amb una bona dosi de mala llet, conviden el visitant a la reflexió. Imagino que aquestes idees haguessin estat censurades fa tan sols un parell d'anys. És una prova de que la ciutat, poc a poc, va superant el trauma causat per l'atemptat, i sobretot que els seus habitants tenen una mentalitat més oberta que la majoria dels seus compatriotes. Caldrà esperar les properes eleccions presidencials per veure si a la resta del territori també ha passat la febre de la venjança.


En Dan Perjovschi es va donar a conèixer en una revista rumana gestionada per artistes, Revista22. El 1999 va començar a rebre encàrrecs per fer exposicions, on plasmava les seves millors obres en terres i parets utilitzant un simple retolador o guix. Segons l'artista, el fet que els dibuixos es vagin esborrant pel pas dels visitants transmet la idea que l'art és efímer i només té sentit en un context determinat. Si bé la quantitat de vinyetes exposades és considerable, en Dan diu que només 1 de cada 10 esboços dels seus llibres és seleccionat per a ser mostrat.


Així que ja ho sabeu, si us ha agradat el que heu vist d'aquest fabulós dibuixant, podeu visitar la seva pàgina web (www.perjovschi.ro) i comprar algun dels seus llibres. O esperar que vingui a Barcelona i tinguem la sort de veure'l en directe. En canvi, si penses que tu ho podries fer millor, apunta't a Distorsió i mostra a tothom el teu talent. T'atreviràs?

25.10.07

"Segrest" de Distorsió

Aquest dilluns havíem de començar a vendre la revista de la facultat però la imprenta ens ha deixat completament a l'estacada; dels 800 exemplars tan sols ens en van portar 170 dimarts i durant tota la setmana han estat ignorant les nostres trucades desesperades. Avui finalment han mig donat la cara, però ja és massa tard. Buscarem un altre col·laborador més seriós per poder satisfer les demandes dels nostres fidels lectors i que Distorsió segueixi sent, per molts números, la millor revista universitària de Barcelona.

On Monday we wanted to start selling the college magazine, but the new press just let us down. On Tuesday they came with 170 of the 800 magazines. We sold them in 2h and then had to dismantle the stall and apologize to our fellow students. The press guys ignored our 30 calls and until today they didn't show up. Too late, too bad. We'll look for a serious provider that can guarantee us we'll be able to deliver the best college magazine in Barcelona to our faithful readers.