l'ARTicle

En primícia única i secreta us penjo el meu proper article per a la propera Distorsió de maig. És bastant més lleuger que l'anterior (sobre en Dan Perjovschi) tot i que és 200 paraules més extens. Si us el llegiu, ni que sigui un tros, m'agradaria que me'n diguessiu la vostra opinió als comentaris. Què canviarieu, què afegirieu, si el tirarieu a les escombraries, etc. Si veieu una falta d'ortografia també la podeu assenyalar. Enjoy!

---

L'ARTicle

Si et consideres un friki, t'agrada llegir còmics i et passes hores i hores a Internet, potser t'interessarà saber que hi ha un munt de còmics web d'alta qualitat disponibles gratuïtament i que són actualitzats freqüentment. Evidentment, tots disposen d'un fluxe RSS al qual t'hi pots subscriure amb un visor adequat, com per exemple el Google Reader. Així reps una notificació tan aviat com l'autor actualitzi la web amb una nova tira, i en alguns casos fins i tot pots llegir-lo sense haver de visitar la web. En aquest article us comentaré tres dels meus preferits:

xkcd: no són sigles, és la paraula que designa el genial còmic de Randall Munroe, un graduat en física que es dedica a temps complet al seu blog i es guanya la vida venent merchandising relacionat. En el seu còmic juga amb les matemàtiques, la programació i altres branques de la ciència, així com aspectes de la vida de qualsevol friki o geni despistat (us sentireu fàcilment identificats). El format de la tira varia, d'una imatge a una plana sencera, i normalment no hi ha continuïtat d'una actualització a la següent. El nivell de frikisme és gran, però en general assequible per a algú de Telecos. A més, cada tira té un comentari de l'autor, visible en passar-hi el ratolí per damunt, que ajuda a entendre el gag. (http://xkcd.com)



Irregular Webcomic: malgrat el que diu el seu nom, aquest webcòmic porta més de cinc anys actualitzant-se pràcticament cada dia. El que fa especial aquest còmic és que, enlloc de dibuixos, l'autor utilitza escenaris i figures Lego. I és que, com diu el propi autor, és més fàcil fer fotografies que dibuixar! Les històries tenen continuïtat, però hi ha 6 o 7 temàtiques que es van desenvolupant alhora, de forma que cal esperar una setmana per veure'n la continuació. El format sempre és el mateix, una tira de 4 vinyetes sovint acompanyat d'una anotació més o menys extensa amb comentaris sobre la realització de la tira o el seu contingut. Per a les bromes més obscures, l'australià David Morgan-Mar té la delicadesa d'afegir una breu explicació; tot i que ell també té un gran domini de les matemàtiques, les bromes se centren més aviat en el llenguatge i en els coneixements històrics, freaks, o mitològics. Llegir l'IWC és una forma altament entretinguda d'ampliar el vocabulari anglès i de descobrir les pàgines més curioses de la Wikipedia. (http://www.irregularwebcomic.net)


Order of the Stick: Un grup d'aventurers tan valents com incompetents, dibuixats amb un estil infantiloide per en Rich Burlew, són els protagonistes d'aquest tercer webcòmic que s'actualitza tres cops per setmana. Els herois es mouen dins del món dels jocs de rol de Dungeons&Dragons, de forma que el resultat de les seves lluites el decideix la tirada d'un dau, els mags han de dormir a la nit per a recuperar els seus encanteris i el fet de passar de nivell és un esdeveniment celebrat amb gatzara pels personatges. Tot i això, la història i l'humor pot ser entès per qualsevol, i l'anglès és molt més planer que en el cas anterior. El relat enganxa, i si comenceu pel principi de seguida us trobareu amb ganes de devorar les més de 500 planes publicades fins ara per posar-vos al dia. Els riures i l'emoció estan garantits! (http://www.giantitp.com/comics/oots0001.html)

-- Imatge amb copyright estricte (sigh), venen a ser les 2 darreres tires de http://www.giantitp.com/comics/oots0026.html. A la revista sí que sortiran, hehe --

Com succeeix en altres disciplines artístiques, com la música o la fotografia, el suport digital permet que autors amb talent, professionals o no, puguin arribar a un públic molt gran i geogràficament dispers. Aquesta opció és certament convenient en un món tan minoritari com el del còmic, on costa trobar un editor si no s'és un autor de renom. En els tres casos que us he ensenyat avui, el còmic va començar sent un hobby dels seus creadors i, poc a poc, gràcies a l'augment del nombre de lectors i dels beneficis associats, els autors van poder deixar les altres feines per dedicar-s'hi completament. Així nosaltres, adoradors pagans de l'art del llapis i el paper, podem fruir de la seva fantàstica obra des de la comoditat de la nostra habitació.