Turkey means pavo

 Sempre m'ha agradat Istanbul. De petit, les aventures del jove Indiana Jones a Constantinoble em van fascinar més que cap altre capítol de la saga. També trobava interessant que, un cop va caure l'imperi romà d'occident, la capital de l'orient seguís estenent la seva hegemonia durant uns quants segles més. Estratificació de cultures, barreja de religions, pont entre continents... una confluència de factors fan de la ciutat una visita obligada plena de descobriments.

Tres passes a la dreta, dues endavant... el tresor de l'imperi otomà ha d'estar sota aquesta llosa! Bromes apart, AyaSofia deixa en evidència els cristians: una esglèsia reconvertida en mesquita però que va mantenir els mosaics i pintures de la verge. 

  El primer que em va sorprendre en arribar és la modernitat. Istanbul i els seus voltants tenen unes instal·lacions més pròpies d'un país europeu que de l'orient mitjà. Estem parlant de TeleTac a les autopistes, targes NFC ('magnètiques de proximitat') als transports i aeroports de primera. Aquesta modernitat contrasta amb la forma de fer dels autòctons, una mica desordenada però tampoc gaire allunyada del que es podia veure a Itàlia o Espanya fa 50 anys: cotxes circulant pels vorals com si fossin un carril més, fins a 3 nois sobre una moto i tots sense casc, autobusos deixant la gent en 4a fila perquè hi ha cotxes aturats a les altres tres, descampats amb cabres enmig de la ciutat, etc.

 La part antiga es troba a Europa, i conté la totalitat dels punts d'interès turístic. Però si, com nosaltres, us agrada veure també el que és autènticament local, us recomano que un dia creueu el Bòsfor i visiteu la part asiàtica d'Istanbul, en especial Kadiköy. La Roser us explica al seu blog què veure a Istanbul.

Allà donde fueres...

 Els basars són ben curiosos per passejar-hi, però nosaltres no vam comprar res més que un imàn i un estoig. Està molt orientat al turisme i per mi perd una mica l'encant (seria com la part primera de la boqueria). És possible que si t'hi perds trobis una botiga autèntica amb preus més locals.

Espècies! El meu pare fliparà ;)

Deliciosos Baklava. Més de tres empalaguen

 Una altra cosa que em va agradar d'Istanbul és la gent. Són honrats, amables, hospitalaris... sí, és clar que pot haver-hi excepcions, però en general són macos (encara que no t'entenguin en anglès) i no intenten timar-te. Com a curiositat, si algú entra per la porta posterior d'un autobús, es passen els diners de mà en mà fins arribar al conductor. Aquí pocs pagarien...

Hamam, must-do

  Istanbul: la forma més barata de poder dir que has trepitjat el continent asiàtic =) 

Been there, done that!

Els americans flipen quan els diem que vam dedicar un dia tan sols a voltar per Silicon Valley (Google, Apple, Stanford), però va ser ben divertit! :D Els de Google fins i tot tenen servei d'aparcacotxes, i pots voltar pels espais oberts del seu campus. Això sí, les portes tan sols s'obren si tens un xip de proximitat, per tant vam quedar com uns primos intentant entrar a la cafeteria :P

Estocolm

Ericsson, Larsson, Johansson, Ikeasson, Ibrahimovicsson... tots tenen una cosa en comú i és que venen de Suècia. A Suècia hi ha una ciutat que és molt gran i pel que sembla deu ser la capital perquè tenen parlaments i palaus reials i coses d'aquestes que fan molt capital. En aquesta ciutat fa 65 anys es va crear una companyia de telèfons mòbils fundada pel fill d'Eric, que pel nom imagino que seria un víking (potser tinc un forat a la cronologia, encara haig de consultar la Viquipèdia).

Com que evidentment fa 65 anys no hi havia telèfons mòbils - entre altres coses perquè la gent podia esperar a arribar a casa a dir-se les coses, no com ara que som uns impacients -, la gent d'aquesta empresa va estar unes quantes dècades gratant-se la panxa de 8 a 4, amb una petita pausa per dinar i comentar els resultats de l'equip d'hoquei local. Finalment, quan els extraterrestres van cedir al govern finlandès la tecnologia necessària per fabricar telèfons portàtils, els amics del fill d'Eric es van posar les bateries de NiCa i van començar a fer el mateix, però en versió plana com les compreses.

Semblava que els anaven bé les coses però ja se sap que els japonesos no s'aturaran fins que tot el món tingui els ulls com ells i van enviar un monstre legendari, cosí-germà de l'eriçó Sonic, a conquerir-los. Al monstre Sony li va agradar tant l'estil de vida suec - sauna cada dia i rosses despampanants per tot arreu - que va decidir perdonar-los la vida i fer una associació a mitges. Seguirien fent telèfons però ara amb l'estil supercool dels nipons i amb unes càmeres digitals que ja voldria la Canon; òbviament es venien sols i els suecs haguessin pogut deixar de treballar de per vida. Però no, els punyeteros s'havien aficionat a això de treballar i cada cop feien més coses, incloent-hi xarxes i servidors per al tema de telefonia mòbil i Internet (que ara va tot junt i cada cop més, ja us hi podeu anar acostumant).

En tot això que un marrec tot just llicenciat - ho dic ara que d'aquí poc ja no serà veritat - va venir des de l'altre costat del planeta, i travessant oceans i deserts i muntanyes per fer una sèrie de proves amb altres companys de professió. El que va fer-hi no és realment rellevant per ningú tret de per a ell i per al qui li paga el sou, que aparentment va quedar força content i no descarta enviar-lo a altres indrets del món.

Quan la missió del marrec va acabar, va arribar el moment de les celebracions com als còmics d'Astèrix, però enlloc de senglars menjaren pizzes i enlloc de ser multitudinària només eren 2... però ja se sap, més val pocs i ben avinguts. La resta ja és història i la podeu trobar a les fonts habituals.

Mes endroits préférés de Paris

Chez nous



EFREI, l'Université où j'ai jamais étudié



Pont des arts, endroit des soirées par excellence



Montmartre/Sacré Coeur, o les vistes 'uau' i el barri de l'Amélie


Champ de Pique-Nique et la Tour de fer


Alguns d'aquests indrets i molts més els revisitarem en la nostra primera visita a París des de que en vam marxar, fa ja 2 anys (la vache!). Intentaré reprimir les llàgrimes! ^_^
Abans, però, farem un estupendo tour per la Bretanya i Normandia, cortesia de la família Goula-Colldecarrera. Jo em deixo portar! Mentre em portin a les platges del dia-D...

Back from holidays! (again)

Hola de nou!

Diumenge vaig tornar de vacances, i no vull que em passi com l'altra vegada, que no vaig escriure ni un trist post sobre el viatge a Alemanya.

Com potser sabreu, les vacances d'aquest any ens les hem repartit d'una forma un pèl curiosa: la primera setmana de cada mes (juny, juliol i agost), i la resta per a futurs ponts. Al juny vam anar a Alemanya, en 3 etapes: Munich, Füssen i Stuttgart. Podeu llegir-ne els detalls, com sempre, al blog de la Rosie.

Ara també tocava un viatge en 2 etapes, totalment diferents. En la primera vam passar uns dies de relax a Mallorca a casa de la Rosa, una amiga de la Roser. Vam fer el vago tant com vam poder: de la platja als pobles i d'aquí al llit fins que ens despertés el sol. Ens hem posat ben morenets i no ens hem cremat gràcies a la crema solar factor 50 :P
La veritat és que em va sorprendre gratament Mallorca, pensava que estaria hipermassificada i plena de comerços i restaurants alemanys, però es veu que els alemanys/holandesos juerguistes estan reclosos en una platja molt lluny del centre de Palma de la que no volen sortir. A l'interior de l'illa només hi trobes les famílies que busquen la tranquil·litat i els paisatges paradisíacs... realment, m'he quedat amb ganes de tornar-hi i explorar-la més a fons.

No cal anar al Carib...

La segona part del viatge va ser a Bèlgica: finalment vam aconseguir entrades per al festival de Rock Werchter, on hi tocaven grups de la talla de Coldplay, Metallica, Oasis o Black eyed Peas. Va ser tota una experiència! Al final vam acabar una mica agobiats amb la calor i la gentada (80000 persones!), però va valer la pena i ara ja podem explicar als nens que no vam estar a Woodstock però sí a Werchter.

Ale, fins aviat!

Incursió vikinga

La setmana passada, la Rosie i jo vam anar a visitar el nostre amic Ander al seu país d'acollida, Noruega. Un lloc ben curiós, Noruega, que té més coses en comú amb algun país de l'Orient Mitjà que amb Espanya. No tenen l'Euro, estan forrats pel petroli i per no ser no són ni de la Unió Europea. Canten a Eurovisió, això sí, però crec recordar que no gaire bé. Oops, quin inici de post més xungo :P

Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).

Això és un museu XD

Thor, emprenyat perquè l'escultor
l'ha creat amb un martell que fa riure.

El millor d'Oslo és un pastís de poma que fan en
un restaurant molt famós de dalt de la muntanya.

Al tercer dia de viatge vam agafar "The Bergen Line", un tren que fa un recorregut preciós entre les dues ciutats més poblades del país (Oslo i Bergen) i que travessa la serralada central del país, amb neus perennes a poc més de 1000 m d'altitud. Allà se'ns va revelar que la vertadera bellesa d'aquest país no són els pous de petroli, ni la bondat i tranquil·litat de la seva gent, ni la natura espaterrant sinó... ai, doncs això, la natura. Cap càmera, de foto o de vídeo, és capaç de captar tota la bellesa que se'ns oferia a través de la finestra, però nosaltres no vam deixar d'intentar-ho durant les set hores que va durar el viatge: intentant, en va, enregistrar per sempre aquella màgia efímera que es crea entre el tresor i l'ull del descobridor.

Comença verd...

... es torna sec i fred...

... passem al gel...

... i tornem al verd, que no ha estat res.

Al final del viatge ens esperava Bergen, ciutat pesquera típica amb el seu port, les seves cases de fusta de colors i les cagarades de gavina, que vam aconseguir esquivar en tot moment. I, dominant-ho tot, uns quants turons que algun dia algú escrivint una guia turística va gosar quantificar com a 7. Podrien haver estat 6, no crec que ningú ho discutís. El més important que ens esperava a Bergen, però, no eren les cases de colors ni els fiords noruecs, sinó un noi ben plantat i eixerit anomenat Ander. Aquest enginyer a punt de sortir de l'ou - en el sentit que li queda un plis per acabar el seu PFC - va demanar una beca per fer el darrer semestre a l'estranger i després d'alguna pirueta va acabar a Noruega. Lo qual és bo, perquè dubto que als EUA t'haguéssim vingut a visitar XD. O sí, qui ho sap. El cas és que vam poder fer el el guiri i explicar-nos alegries i plans i històries de gent que es fa gran i ja té històries per explicar. I vam poder comprovar que Europa és petita encara que vagis fora la Unió Europea, i que 6 mesos passen de seguida però que et canvien molt encara que des de dins no ho vegis, i que una experiència així és, com diria Sir Domínguez-Pumar, I.M.P.E.P.I.N.A.B.L.E.
L'Erasmus, s'entén, no el viatge de 5 dies a Noruega, que també.
I això no és tot, però ja n'hi ha prou.

Màxima número 1 de la fotografia:
sempre, sempre, surt "natural"

Guapíssims, però sembla un croma.

Carinyo, avui et toca a tu remar
2 hores per anar a buscar el pa.

2a visita Hospitalities

Per segon cop he acollit a casa meva uns viatgers de l'Hospitality Club. L'experiència no podia ser més satisfactòria i repetirem, de ben segur - això sí, ara que sabem que l'allotjament a Barcelona va tan buscat ens ho prendrem amb més calma i per greu que ens sàpiga haurem de dir que no de vegades. No podem estar cada cap de setmana fent de guia turístic per amor a l'art!

Cal dir que la parella de francesos que han dormit a la meva habitació durant 2 nits eren encantadors. Tot i la pluja, que els ha mig espatllat l'estada, han mantingut un optimisme i un bon humor envejables. Ens ha vingut molt de gust compartir amb ells sopars, crêpes, passejades pel casc antic, arcades a la Fundació Miró (sincerament, em va fer vergonya haver-los fet entrar allà dins) i deliciosos esmorzars de jubilats al carrer Petritxol.

Mentre ens preguntem si els tornarem a veure mai ja tenim el cap en el viatge a Oslo i una vela posada a Santa Rita per a aconseguir, nosaltres també, un allotjament buenobonitobarato i divertidodelamuette. Lo temps dirà, però no en tenim gaire.

Viatge a Carcassone

Em vaig descuidar un dia d'explicar-ho i la Rosie se'm va avançar fent un post magnífic, com sempre. Es pot dir poc més, però no millor!

Per la meva banda, dir que ja sé conduir! Faig fallos de novato i poso histèrics als que van al cotxe, però jo ho tinc tot sota control gràcies als meus reflexos Jedi - no és que m'hagi posat metxes al cabell, no - i si he fet 400 km també en puc fer 4000. Ara, no em poseu pàrquings i rampes xungues perquè ho passo malament :P

I en pocs dies tenim la visita d'uns altres companys de l'Hospitality Club. A veure com són!

Si no estás aquí, uououó...

Fa ja més de 10 dies que els meus millors amics de la Universitat, l'Ander i el Ji, van agafar cadascú el seu avió cap a les terres dels Víkings per emprendre la seva aventura. Nerviosos, amb la maleta plena de roba d'abric i el cor curull d'il·lusió, deien adéu a la vida d'estudiant i s'enfrontaven al repte de fer un bon Projecte Final de Carrera en un país on l'Ensenyament dóna mil voltes al del nostre. Des d'aquí els desitjo la millor sort i una estada plena d'experiències fascinants. Estarem en contacte :)

Si uns van, altres vénen, encara que sigui per poc temps. De dimecres a divendres vaig acollir a casa meva (gràcies a la generositat de la meva cosina i els meus pares, és clar) a dues noies txeques que estan de ruta per Catalunya. L'Eva i la Martina es van posar en contacte amb mi mitjançant l'Hospitality Club, una iniciativa genial d'intercanvi d'allotjament completament altruista. Amb 3 contactes més s'han muntat un tour de 10 dies de Blanes a Tarragona on les rialles i el bon rotllo són el combustible per a arribar on elles es proposin. Val a dir que no esperava que l'experiment fos tan divertit i gratificant: pensava que es limitarien a dormir a casa meva i punt, però la veritat és que van ser tres dies genials en que vaig tenir la sort de ser el seu guia, conseller turístic i amic de passada. Un parell esbojarrat que m'han fet riure de valent i que ja ens ha convidat a visitar-les a la seva ciutat. Si algun dia ho fem, serà una oportunitat immillorable per descobrir Praga, a una hora de viatge.

Acabo de pensar que podria escriure un article sobre l'Hospitality Club per a Distorsió. Article que ningú es llegirà, és clar :P però potser interessarà a algú.

Qui diu que l'amistat no es pot mantenir en la distància? Sis mesos després que s'acabés la nostra estada a París, hem pogut retrobar-nos amb molts dels amics que vam fer entre picnics i soirées. Fins a 10 vam ser dissabte a Madrid (amb alguna nova incorporació), i va semblar que el temps no havia passat, que tan sols feia dues setmanes que els nostres camins es van separar per tornar cadascú al seu país o per començar una nova etapa a la ciutat de la llum. La conversa, els riures i les bromes van ser constants, i el vincle que ens uneix a tots es va estretir una mica més. Per un cap de setmana, el mapa d'Europa es va plegar i Sevilla feia cantonada amb París, al final de la Gran Via per on es passeja el Santiago Segura com si fos casa seva.

... es que estás allí, uououó!

Viaggio inaspettato

Aquest cap de setmana passat la bunica i jo vam anar a Roma per celebrar els 3 anyets que portem junts =) Va ser una escapada curta i completament inesperada però vam gaudir-ne al màxim. Era la primera vegada que visitava la ciutat i haig de reconèixer que em va sorprendre agradablement. Me l'esperava bruta, caòtica, ruïnosa; vaig trobar una moderna capital europea, cuidada i equipada com cal. Tanmateix, l'encant del passat és omnipresent, impregna el dia a dia. L'arquitectura moderna defuig les estridències - és a dir, no hi ha pirulos - i s'aconsegueix una idíl·lica harmonia.

This weekend Rosie and I went to Rome to celebrate the 3 years we've been together =) It was a short and unexpected trip but we made the most out of it. It was the first time I visited the city and I must admit it was a pleasant discovery. I imagined it would be dirty and run-down; I found a modern European capital, properly tidied and equipped. However, the essence of the past is everywhere. Modern buildings stand unnoticed, and a nice harmony is achieved.

El millor del cap de setmana va ser la idea de la bunica de llogar una vespa per moure's fàcilment per la ciutat. Va ser tan divertit anar d'una punta a l'altra trontollant pels còdols i fent fotografies sense parar!

The best part of the weekend was Rosie's idea of renting a scooter. It was so funny to go from one place to the other, trembling because of the cobble stone roads and taking pictures non-stop.

Definitivament, Roma enamora.
PD: La crònica completa la podeu trobar al blog de la Rosie.

Definitely, Rome is a city that easily stoles your heart.
PS: You can find the whole story at Rosie's blog.

El Panteó, un clàssic renovat (?).

La columna... trujana?

Situeu el llogarret d'Astèrix al mapa.

Nanana vespa, nananaa in vacanzaaaaaa.