Turkey means pavo

 Sempre m'ha agradat Istanbul. De petit, les aventures del jove Indiana Jones a Constantinoble em van fascinar més que cap altre capítol de la saga. També trobava interessant que, un cop va caure l'imperi romà d'occident, la capital de l'orient seguís estenent la seva hegemonia durant uns quants segles més. Estratificació de cultures, barreja de religions, pont entre continents... una confluència de factors fan de la ciutat una visita obligada plena de descobriments.

Tres passes a la dreta, dues endavant... el tresor de l'imperi otomà ha d'estar sota aquesta llosa! Bromes apart, AyaSofia deixa en evidència els cristians: una esglèsia reconvertida en mesquita però que va mantenir els mosaics i pintures de la verge. 

  El primer que em va sorprendre en arribar és la modernitat. Istanbul i els seus voltants tenen unes instal·lacions més pròpies d'un país europeu que de l'orient mitjà. Estem parlant de TeleTac a les autopistes, targes NFC ('magnètiques de proximitat') als transports i aeroports de primera. Aquesta modernitat contrasta amb la forma de fer dels autòctons, una mica desordenada però tampoc gaire allunyada del que es podia veure a Itàlia o Espanya fa 50 anys: cotxes circulant pels vorals com si fossin un carril més, fins a 3 nois sobre una moto i tots sense casc, autobusos deixant la gent en 4a fila perquè hi ha cotxes aturats a les altres tres, descampats amb cabres enmig de la ciutat, etc.

 La part antiga es troba a Europa, i conté la totalitat dels punts d'interès turístic. Però si, com nosaltres, us agrada veure també el que és autènticament local, us recomano que un dia creueu el Bòsfor i visiteu la part asiàtica d'Istanbul, en especial Kadiköy. La Roser us explica al seu blog què veure a Istanbul.

Allà donde fueres...

 Els basars són ben curiosos per passejar-hi, però nosaltres no vam comprar res més que un imàn i un estoig. Està molt orientat al turisme i per mi perd una mica l'encant (seria com la part primera de la boqueria). És possible que si t'hi perds trobis una botiga autèntica amb preus més locals.

Espècies! El meu pare fliparà ;)

Deliciosos Baklava. Més de tres empalaguen

 Una altra cosa que em va agradar d'Istanbul és la gent. Són honrats, amables, hospitalaris... sí, és clar que pot haver-hi excepcions, però en general són macos (encara que no t'entenguin en anglès) i no intenten timar-te. Com a curiositat, si algú entra per la porta posterior d'un autobús, es passen els diners de mà en mà fins arribar al conductor. Aquí pocs pagarien...

Hamam, must-do

  Istanbul: la forma més barata de poder dir que has trepitjat el continent asiàtic =)