28.4.09

A tota pastilla

No fa ni 6 mesos que vaig presentar el projecte, i ja estic completament immers en el món laboral, si bé és cert que des de les pràctiques de París ja m'havia despenjat bastant del món docent. A Genaker estem fent mans i mànigues per a que la recessió global no ens enganxi, però és inevitable que, quan els potencials clients acomiaden centenars de treballadors i fan retallades de pressupost, les previsions inicials s'hagin de retocar. Algun dels projectes que portem entre mans ens poden donar el passaport a la lliga de les Grans Empreses, així que dia a dia ens escarrassem a complir els terminis i les especificacions de l'equip de màrqueting.

Un dels projectes que té més potencial és el client RCS en Java, que haurà de permetre intercomunicar de forma rica (penseu en un Messenger) els telèfons de gamma alta amb els que té el 90% de la gent. Sempre que expliquem a la competència i als possibles clients que el client és íntegrament fet en Java queden meravellats. Realment no és trivial, i ens trobem amb moltes limitacions i problemes que els clients natius fabricats per SonyEricsson o Nokia no tenen ni de lluny. Aquí podeu veure'n una captura de pantalla (cerqueu "Genaker"). (Edito: han canviat el format de la pàgina, ara està una mica més amagat i a més amb Firefox no es veu bé)

L'element bàsic que permet que aquest prototipus s'hagi pogut realitzar en tan poc temps és sip-for-me, un projecte en el domini públic que jo vaig descobrir fa uns mesos i pel qual vaig apostar des del principi; el vaig rescatar de l'oblit i el vaig portar de prova de concepte a llibreria completament funcional. Després de veure tota la feina que estava fent, els creadors inicials del projecte em van demanar si volia passar de desenvolupador a responsable, i vaig acceptar. Ara el meu nick (arnauvp) apareix a la pàgina principal del projecte, i evidentment em fa molta il·lusió =D

De moment això és tot, ara ja sabeu quin tipus de feina secreta faig a Genaker :P

8.4.09

El mateix de sempre

Caram, ja fa un mes que no passo per aquí! Espero que vosaltres no vingueu gaire sovint mirant si hi ha missatges nous, sinó que utilitzeu un lector RSS com per exemple Google Reader. Algun dia faré un post explicant les virtuts i els truquets del Reader.

En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.

Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.