Aquest estiu vaig estar a Nova York; bruta i sorollosa, no em va impressionar gaire com a ciutat, més aviat vaig trobar que jo tot allò ja ho havia vist. Sí, és cert, tot plegat és com ser dins d'un plató de cinema. El plató més gran que us pogueu imaginar, on tothom corre atrafegat amunt i avall seguint les indicacions del director. Per a donar caliu a l'ambient, les sirenes de la policia i les ambulàncies no paren de sonar, i una incessant fumera blanca s'escapa de les clavegueres i s'enfila misteriosament cap al cel. Em va fer la impressió que tothom segueix a cegues un guió, sense qüestionar-se si les seves accions tenen repercussió a la resta del món o si el que fan és bo per a ells mateixos. Potser els caldria un anotador extern que els indiqués quan el guió deixa de tenir sentit o l'actuació ratlla l'esperpèntic.
En la meva visita al MOMA vaig tenir la sort de descobrir una joia de l'art actual que es dedica a fer precisament aquesta funció. Es tracta del dibuixant romanès Dan Perjovschi, que utilitza una tècnica combinada entre el còmic i el graffiti per a construir una dura crítica social, política i cultural. En el que ha sigut la seva primera exposició als EUA, en Perjovschi va omplir un mur del museu amb els seus traços, davant l'atònita mirada dels visitants.
Em van sobtar alguns dibuixos relacionats amb la "política exterior" dels americans i els atemptats de l'11-S que, de forma subtil però amb una bona dosi de mala llet, conviden el visitant a la reflexió. Imagino que aquestes idees haguessin estat censurades fa tan sols un parell d'anys. És una prova de que la ciutat, poc a poc, va superant el trauma causat per l'atemptat, i sobretot que els seus habitants tenen una mentalitat més oberta que la majoria dels seus compatriotes. Caldrà esperar les properes eleccions presidencials per veure si a la resta del territori també ha passat la febre de la venjança.
En Dan Perjovschi es va donar a conèixer en una revista rumana gestionada per artistes, Revista22. El 1999 va començar a rebre encàrrecs per fer exposicions, on plasmava les seves millors obres en terres i parets utilitzant un simple retolador o guix. Segons l'artista, el fet que els dibuixos es vagin esborrant pel pas dels visitants transmet la idea que l'art és efímer i només té sentit en un context determinat. Si bé la quantitat de vinyetes exposades és considerable, en Dan diu que només 1 de cada 10 esboços dels seus llibres és seleccionat per a ser mostrat.
Així que ja ho sabeu, si us ha agradat el que heu vist d'aquest fabulós dibuixant, podeu visitar la seva pàgina web (www.perjovschi.ro) i comprar algun dels seus llibres. O esperar que vingui a Barcelona i tinguem la sort de veure'l en directe. En canvi, si penses que tu ho podries fer millor, apunta't a Distorsió i mostra a tothom el teu talent. T'atreviràs?
