...i últim. He decidit posar fi a l'agonia d'aquest blog, que em va servir en el seu dia però que ja no té gaire sentit mantenir. Si encara us interessen les meves tonteries em podeu seguir a Google Reader/Buzz, twitter o al meu blog professional.
Us estic molt agraït per haver-me llegit tot aquest temps =)
Petons i sigueu feliços!
Arnauet
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
4.12.10
Farewell, Amazon
I would like to close my account due to your coward positioning in the Wikileaks case. I can live without Amazon but not without morals like freedom and justice. If you are more worried about who can access 'secret' documents than the crimes the US government is committing around the world and not paying for, then you don't deserve having me as a customer. Farewell and may History put you in the right place.Oh, and fuck off.
16.11.10
10.10.10
Començar de nou
He plegat. He decidit que la meva feina com a programador d'aplicacions mòbils de xarxes de telecomunicacions IMS no em satisfeia i que necessitava un canvi d'aires. Després d'anar forjant la meva carrera durant anys per inèrcia, atzar o intuició, ara tinc, per primera vegada, un objectiu clar: vull ser dissenyador d'interactius.
No és que comenci ben bé de zero; ja fa més d'un any que m'interesso pel tema, segueixo tot tipus de blogs de disseny i especialment orientats a l'entorn mòbil. També he mirat d'aplicar tan bé com he pogut els nous coneixements a la meva feina de Genaker, però al final pesava més la meva responsabilitat com a programador i els terminis d'entrega.
La meva formació com a Enginyer és alhora un desavantatge, per la manca de coneixements elementals en disseny, estètica, psicologia i antropologia, i un avantatge, doncs un bon dissenyador d'aplicacions multimèdia i web ha de tenir unes bases tècniques que molts dissenyadors gràfics no tenen.
Cercaré per tant la manera de complementar les meves habilitats i alhora introduir-me en un sector en el qual el meu currículum no impressiona gaire. Caldrà segurament tornar a estudiar, fer de becari, i acceptar qualsevol oportunitat per ampliar el meu portfolio. Trigaré anys en tornar a dominar la meva feina com ho feia amb l'actual, però no sóc mandrós i accepto el repte.
Enrere quedaran els gairebé 3 anys que he treballat en una empresa envejable i un ambient excepcional. Poc m'imaginava quan vaig entrar que tindria l'oportunitat de fer coses tan grans, colze a colze amb les companyies més prestigioses del sector malgrat la mida de la nostra empresa. Allà he tingut la sort de treballar amb uns Enginyers de primera, amb la paciència de resoldre els meus dubtes constants a l'inici; també la sort de treballar amb companys menys experimentats que necessitaven del meu guiatge i supervisió, i que per tant m'han fet aprendre dots de planificació i lideratge.
Però el millor de tot, sens dubte, l'ambient humà que s'hi respira, el grup d'amics que hi he trobat i que espero mantenir. Els trobaré a faltar en el dia a dia =)
Les properes passes:
- http://www.softwaremeetsdesign.com Acabar el meu currículum online.
- http://barcelonadesignweek.es Setmana de conferències on miraré d'agafar idees i fer contactes, repartint les meves flamants targetes de presentació.
- Cercar alternatives al màster d'IDAT, que en dos mesos no han sabut ni acceptar ni denegar la meva inscripció (però s'han quedat els 100€ de la inscripció :P). Aquí hi ha ben posicionat un màster de 2 anys a Götheborg, Suècia, però encara no hi ha res decidit.
- Cercar feina en el nou sector, no és qüestió de quedar-se a l'atur gaire temps.
4.8.10
Another point of view
8.4.09
El mateix de sempre
Caram, ja fa un mes que no passo per aquí! Espero que vosaltres no vingueu gaire sovint mirant si hi ha missatges nous, sinó que utilitzeu un lector RSS com per exemple Google Reader. Algun dia faré un post explicant les virtuts i els truquets del Reader.
En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.
Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.
En aquest mes han passat bastantes coses; el més destacat de tot segurament sigui el meu 25è aniversari, que va ser com un terratrèmol (ara que torna a estar de moda amb el d'Itàlia). M'explico: els terratrèmols decents i de bona família tenen avisos més suaus que els precedeixen i rèpliques també de menor magnitud els dies posteriors. Doncs el meu aniversari va anar més o menys així:
l'avís: el mateix 17 vaig fer un soparet amb els pocs afortunats que puc encabir en el limitat menjador de casa. Va ser molt bonic i emotiu, especialment el regalet de la Rosie, un àlbum genial amb fotos meves de marrec cridaner a Enginyer Superior.
el terratrèmol: el dissabte de la mateixa setmana la Rosie em va tornar a sorprendre muntant una mega festa sorpresa a casa dels seus pares. Jo que pensava que anava a un sopar tranquil amb la família política i em trobo 30 persones amb confetti i guirnaldes! Em vaig quedar a quadres =D
primera rèplica: no podia faltar el típic sopar amb els papis i brothers.
segona rèplica: finalment, em quedava pendent el sopar amb la family de la Rosie.
Al final vaig ratificar algunes coses que ja sabia:
- que tinc una xicota que val un imperi.
- que encara que els tracti malament, encara em queden amics.
- que amb 25 anys segueixo sent el mateix de sempre, per molt que hagi canviat tant.
8.3.09
14.1.09
L'any nou es nota
Tot just portem dues setmanes al 2009 i ja estem començant a experimentar els primers canvis. La nostra resolució d'apuntar-nos al gimnàs s'ha materialitzat i ara només falta mantenir la constància durant uns quants mesos. Anem a l'Europolis del costat de casa i val a dir que tot i que paguem uns bons 50 euretes està molt ben equipat i fins i tot tenim piscina i zona de banys de relaxació (jacuzzis). Només per això ja valdria la pena apuntar-s'hi :P La setmana vinent la Rosie tindrà una trobada amb la seva entrenadora personal que li dirà quines activitats i màquines ha de fer, i jo aprofitaré per començar alguna activitat de fitness tipo step o aeròbic (so gay, I know, I love it). M'agradaria fer aikido però és de paganini apart així que res. In the meanwhile, per descomptat, seguiré fent ioga amb els companys de la feina, i d'aquí 6 mesos seré un musculator hiperflexible XDDD
Un altre (petit) canvi és el de la companyia telefònica: de movistar em passaré a vodafone (entrant en vigor el 21 de gener) i de pas em canviaré el terminal - una mica vergonyós per la feina que faig - a un estupendíssim N95 de 4Gb. No és que m'hagi sortit barat (89€ amb permanència i tal) però sarna con gusto no pica i és un aparell sensacional que pot fer meravelles. No té Android ni és tàctil però què hi farem, haurem d'esperar a que aquestes coses arribin al nostre país.
Finalment a Genaker s'han multiplicat les incorporacions de cara al MobileWorldCongress on aquest any sí estaré implicat en certa manera amb un producte i per tant estaré estressat fins que s'acabi - com a mínim. Tenim com a mínim 4 cares noves que han vingut en les darreres 3 setmanes i ja tenim totes les taules ocupades, un fet sense precedents. Això sí, sempre estem oberts a nous talents motivats :)
Crec que ja n'hi ha prou per avui! See ya!
Un altre (petit) canvi és el de la companyia telefònica: de movistar em passaré a vodafone (entrant en vigor el 21 de gener) i de pas em canviaré el terminal - una mica vergonyós per la feina que faig - a un estupendíssim N95 de 4Gb. No és que m'hagi sortit barat (89€ amb permanència i tal) però sarna con gusto no pica i és un aparell sensacional que pot fer meravelles. No té Android ni és tàctil però què hi farem, haurem d'esperar a que aquestes coses arribin al nostre país.
Finalment a Genaker s'han multiplicat les incorporacions de cara al MobileWorldCongress on aquest any sí estaré implicat en certa manera amb un producte i per tant estaré estressat fins que s'acabi - com a mínim. Tenim com a mínim 4 cares noves que han vingut en les darreres 3 setmanes i ja tenim totes les taules ocupades, un fet sense precedents. Això sí, sempre estem oberts a nous talents motivats :)
Crec que ja n'hi ha prou per avui! See ya!
1.1.09
It's not the end! (yet)
Tot i que el tinc completament abandonat des de fa més d'un mes, he pres la determinació de reanimar aquest blog moribund i donar-li canya i alegria per a que els quatre fidels lectors que tinc s'entretinguin, sàpiguen què em passa pel cap i què és de la meva vida (tot i que en això el facebook és més eficient).
També he decidit altres coses com que m'apuntaré al gimnàs (capoeira, aikido o simplement un programa dirigit tipus aerobic) i que m'organitzaré millor per a tenir temps per a tot i tothom. Ja veurem en 2 mesos què tal va XD!
Petonets i feliç any! (Com si no us ho haguessin desitjat ja 1000 vegades)
PD: per començar, he canviat la plantilla del blog. Guai eh? :D
També he decidit altres coses com que m'apuntaré al gimnàs (capoeira, aikido o simplement un programa dirigit tipus aerobic) i que m'organitzaré millor per a tenir temps per a tot i tothom. Ja veurem en 2 mesos què tal va XD!
Petonets i feliç any! (Com si no us ho haguessin desitjat ja 1000 vegades)
PD: per començar, he canviat la plantilla del blog. Guai eh? :D
10.10.08
És dur ser un sentimental
Aquest cap de setmana m'emancipo. Fa anys que espero aquest moment, fa mesos que ho planejo i fins i tot fa setmanes que sóc oficialment llogater d'un fantàstic pis. Tot i així, no ha sigut fins avui, quan m'he adonat que seria la darrera nit que dormo a "la meva habitació", que he pres plena consciència del que això significa: la fi d'una etapa, un començar de nou, un adéu a tot allò que ha estat constant a la meva vida.
Per a una ànima sensible com la meva, ha estat duríssim haver de destriar entre tres calaixos plens de records, i llençar coses que no sé per què carai algun dia vaig pensar que voldria guardar per sempre. Més dur encara ha sigut dir l'últim bona nit, com si res, com si després de 24 anys aquest senzill gest no es pogués deixar de repetir mai.
A mesura que llevava les postals i les fotografies de les parets, m'adonava que el blu-tack, com jo mateix, també es fa vell i cada cop costa més de treure. Així com a les parets hi quedaran per sempre micropartícules blaves, record del primer inquilí, a dins meu quedaran trossos ben grans de la que ha estat la meva llar. Aquella on vaig aprendre a estimar els meus germans entre jocs i baralles, on vaig acariciar els meus gossos, on vaig començar a caminar, on vaig admirar els meus papis que ho sabien sempre tot; els que han donat cos i ànima per a que jo pugui ser feliç, sense que jo hagi sabut mai com agrair-los-ho.
Tinc moltíssimes ganes de començar aquesta nova aventura, però quan ets un sentimental despistat i tots aquests pensaments t'envaeixen de sobte, maleeixes no haver-hi reflexionat abans i no pots fer res més que posar-te a plorar.
l'astronauta no s'expressa obertament,
perquè no pot - Antònia Font
Per a una ànima sensible com la meva, ha estat duríssim haver de destriar entre tres calaixos plens de records, i llençar coses que no sé per què carai algun dia vaig pensar que voldria guardar per sempre. Més dur encara ha sigut dir l'últim bona nit, com si res, com si després de 24 anys aquest senzill gest no es pogués deixar de repetir mai.
A mesura que llevava les postals i les fotografies de les parets, m'adonava que el blu-tack, com jo mateix, també es fa vell i cada cop costa més de treure. Així com a les parets hi quedaran per sempre micropartícules blaves, record del primer inquilí, a dins meu quedaran trossos ben grans de la que ha estat la meva llar. Aquella on vaig aprendre a estimar els meus germans entre jocs i baralles, on vaig acariciar els meus gossos, on vaig començar a caminar, on vaig admirar els meus papis que ho sabien sempre tot; els que han donat cos i ànima per a que jo pugui ser feliç, sense que jo hagi sabut mai com agrair-los-ho.
Tinc moltíssimes ganes de començar aquesta nova aventura, però quan ets un sentimental despistat i tots aquests pensaments t'envaeixen de sobte, maleeixes no haver-hi reflexionat abans i no pots fer res més que posar-te a plorar.
l'astronauta no s'expressa obertament, perquè no pot - Antònia Font
10.8.08
1.8.08
The duck is on the roof
Falta una setmana per a que completi les 720 hores necessàries per a la realització d'un PFC en empresa. La veritat és que ha passat prou ràpid i ha estat molt entretingut (globalment). He après més que en un any de carrera i he tingut el gust de treballar al costat de grans professionals que m'han ensenyat molt; per fi tinc la sensació de formar part d'un equip i no de ser un pegote freelance de pas. El servidor Push-To-Talk ja té implementades a dia d'avui totes les funcions que ens vam proposar i no puc evitar sentir-m'hi orgullós. Igual que l'Online Desktop d'Ulteo, encara que ja estigués mig començat em sento en gran part 'pare de la criatura'. Ara només falta polir, provar i perfeccionar; preparar les simulacions que faré el dia de la presentació i redactar la memòria, que a una pàgina cada dues hores està resultant una agonia. I pensar en el futur, que sempre és incert però esperançador.
7.6.08
Incursió vikinga
La setmana passada, la Rosie i jo vam anar a visitar el nostre amic Ander al seu país d'acollida, Noruega. Un lloc ben curiós, Noruega, que té més coses en comú amb algun país de l'Orient Mitjà que amb Espanya. No tenen l'Euro, estan forrats pel petroli i per no ser no són ni de la Unió Europea. Canten a Eurovisió, això sí, però crec recordar que no gaire bé. Oops, quin inici de post més xungo :P
Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).
Vam comprar els bitllets d'avió amb molta antel·lació (per tant ens van sortir baratets), però en canvi ens vam despistar amb l'allotjament i per poc no ens costa un disgust. Això sí, com sempre va venir l'Hospitality Club al rescat i ens va permetre conèixer una simpàtica i molt oberta madrilenya que després d'uns quants anys a la feréstega Islàndia va decidir donar nous aires a la seva vida i es va endur el seu fill Odin a Noruega. A casa seva vam estar-hi un parell de nits de forma que vam poder visitar Oslo un dia sencer (no dóna per a més).
Això és un museu XD
Thor, emprenyat perquè l'escultorl'ha creat amb un martell que fa riure.
El millor d'Oslo és un pastís de poma que fan en un restaurant molt famós de dalt de la muntanya.
Al tercer dia de viatge vam agafar "The Bergen Line", un tren que fa un recorregut preciós entre les dues ciutats més poblades del país (Oslo i Bergen) i que travessa la serralada central del país, amb neus perennes a poc més de 1000 m d'altitud. Allà se'ns va revelar que la vertadera bellesa d'aquest país no són els pous de petroli, ni la bondat i tranquil·litat de la seva gent, ni la natura espaterrant sinó... ai, doncs això, la natura. Cap càmera, de foto o de vídeo, és capaç de captar tota la bellesa que se'ns oferia a través de la finestra, però nosaltres no vam deixar d'intentar-ho durant les set hores que va durar el viatge: intentant, en va, enregistrar per sempre aquella màgia efímera que es crea entre el tresor i l'ull del descobridor.
Comença verd...
... es torna sec i fred...
... passem al gel...
... i tornem al verd, que no ha estat res.Al final del viatge ens esperava Bergen, ciutat pesquera típica amb el seu port, les seves cases de fusta de colors i les cagarades de gavina, que vam aconseguir esquivar en tot moment. I, dominant-ho tot, uns quants turons que algun dia algú escrivint una guia turística va gosar quantificar com a 7. Podrien haver estat 6, no crec que ningú ho discutís. El més important que ens esperava a Bergen, però, no eren les cases de colors ni els fiords noruecs, sinó un noi ben plantat i eixerit anomenat Ander. Aquest enginyer a punt de sortir de l'ou - en el sentit que li queda un plis per acabar el seu PFC - va demanar una beca per fer el darrer semestre a l'estranger i després d'alguna pirueta va acabar a Noruega. Lo qual és bo, perquè dubto que als EUA t'haguéssim vingut a visitar XD. O sí, qui ho sap. El cas és que vam poder fer el el guiri i explicar-nos alegries i plans i històries de gent que es fa gran i ja té històries per explicar. I vam poder comprovar que Europa és petita encara que vagis fora la Unió Europea, i que 6 mesos passen de seguida però que et canvien molt encara que des de dins no ho vegis, i que una experiència així és, com diria Sir Domínguez-Pumar, I.M.P.E.P.I.N.A.B.L.E.
L'Erasmus, s'entén, no el viatge de 5 dies a Noruega, que també.
I això no és tot, però ja n'hi ha prou.
Màxima número 1 de la fotografia: sempre, sempre, surt "natural"
Guapíssims, però sembla un croma.
Carinyo, avui et toca a tu remar 2 hores per anar a buscar el pa.
27.5.08
Nota mental
Un cop hagis pagat la compra de Caprabo i l'hagis posat dins la bossa, no passis aquesta pel mig de l'arc detector. No per res.
21.5.08
Ja han arribat! :D
Després d'un increïble temps d'espera de 6 setmanes, per fi tinc a les meves mans el llibre d'en Dan Perjovschi i el CD de la banda sonora de Juno. Amazon mola, però... més val que vagi mirant ja els regals de reis XD13.5.08
2a visita Hospitalities
Per segon cop he acollit a casa meva uns viatgers de l'Hospitality Club. L'experiència no podia ser més satisfactòria i repetirem, de ben segur - això sí, ara que sabem que l'allotjament a Barcelona va tan buscat ens ho prendrem amb més calma i per greu que ens sàpiga haurem de dir que no de vegades. No podem estar cada cap de setmana fent de guia turístic per amor a l'art!
Cal dir que la parella de francesos que han dormit a la meva habitació durant 2 nits eren encantadors. Tot i la pluja, que els ha mig espatllat l'estada, han mantingut un optimisme i un bon humor envejables. Ens ha vingut molt de gust compartir amb ells sopars, crêpes, passejades pel casc antic, arcades a la Fundació Miró (sincerament, em va fer vergonya haver-los fet entrar allà dins) i deliciosos esmorzars de jubilats al carrer Petritxol.
Mentre ens preguntem si els tornarem a veure mai ja tenim el cap en el viatge a Oslo i una vela posada a Santa Rita per a aconseguir, nosaltres també, un allotjament buenobonitobarato i divertidodelamuette. Lo temps dirà, però no en tenim gaire.
Cal dir que la parella de francesos que han dormit a la meva habitació durant 2 nits eren encantadors. Tot i la pluja, que els ha mig espatllat l'estada, han mantingut un optimisme i un bon humor envejables. Ens ha vingut molt de gust compartir amb ells sopars, crêpes, passejades pel casc antic, arcades a la Fundació Miró (sincerament, em va fer vergonya haver-los fet entrar allà dins) i deliciosos esmorzars de jubilats al carrer Petritxol.
Mentre ens preguntem si els tornarem a veure mai ja tenim el cap en el viatge a Oslo i una vela posada a Santa Rita per a aconseguir, nosaltres també, un allotjament buenobonitobarato i divertidodelamuette. Lo temps dirà, però no en tenim gaire.
30.4.08
Apunts
apunt 1: tinc el blog una mica abandonat
apunt 2: no és que vagi excessivament estressat
apunt 3: m'han regalat un peazo joc online i encara el tindré més abandonat :P
apunt 4: gràcies al supermassatge Shiatsu que em va fer ahir l'Aleix (ja escanejaré la seva tarja quan tingui temps) encara vaig menys estressat: m'he quedat com nou!
apunt 5: ja és cap de setmana!
apunt 6: marxem a Carcassone!
apunt 7: ... a casa d'un 'desconegut'.
apunt 8: la venda d'habitatges ha caigut en picat a tot l'Estat.
apunt 9: jo sé per què: ja m'han trucat 6 persones preguntant per un anunci d'un pis de Madrid. S'ha de ser lerdo per escriure malament el telèfon!
apunt 10: Bon pont! (qui en tingui)
Nauet
PD: gràcies per la pila de missatges que em vau deixar al post anterior! Em penso que ha sigut un rècord! ;)
apunt 2: no és que vagi excessivament estressat
apunt 3: m'han regalat un peazo joc online i encara el tindré més abandonat :P
apunt 4: gràcies al supermassatge Shiatsu que em va fer ahir l'Aleix (ja escanejaré la seva tarja quan tingui temps) encara vaig menys estressat: m'he quedat com nou!
apunt 5: ja és cap de setmana!
apunt 6: marxem a Carcassone!
apunt 7: ... a casa d'un 'desconegut'.
apunt 8: la venda d'habitatges ha caigut en picat a tot l'Estat.
apunt 9: jo sé per què: ja m'han trucat 6 persones preguntant per un anunci d'un pis de Madrid. S'ha de ser lerdo per escriure malament el telèfon!
apunt 10: Bon pont! (qui en tingui)
Nauet
PD: gràcies per la pila de missatges que em vau deixar al post anterior! Em penso que ha sigut un rècord! ;)
10.4.08
La incomtepència
incomtepència:
El meu germà va haver-ho de llegir 4 vegades per adonar-se'n,
i és que la incomtepència és subtil i no entén d'ideologies.
Peralada, prop de Figueres.
Algú va marxar a mitja classe el dia que s'hi explicava l'ela geminada...
Atenció al preu dels sols, estan de rebaixes.
Aquí fent gala de les meves habilitats amb el Pixelmator ;)
1. Dit de la manca d'aptitud d'algú per a dur a terme una certa tasca, que desemboca en una situació curiosa i més aviat graciosa. Sovint aplicat a la incomtepència lingüística, que és la incapacitat d'alguns individus de fer servir un diccionari (o corrector, segons el dialecte) abans de plasmar per escrit un text que passarà a ser de domini públic.
Vegem-ne alguns exemples:
"Barato, barato... me lo quitan de las manos (?) "
Ciutat Vella, Barcelona.
Ciutat Vella, Barcelona.
El meu germà va haver-ho de llegir 4 vegades per adonar-se'n,i és que la incomtepència és subtil i no entén d'ideologies.
Peralada, prop de Figueres.
Algú va marxar a mitja classe el dia que s'hi explicava l'ela geminada...Atenció al preu dels sols, estan de rebaixes.
Aquí fent gala de les meves habilitats amb el Pixelmator ;)
PD: Sabíeu que per Peralada hi passa també un riu Llobregat? Però no és el mateix que el de L'Hospi, jejeje.
19.3.08
years++
So, yeah, that's it. Birthday's gone like all days eventually do and the only 3 things that have changed are:
- I've got a looot of presents including but not limited to a DVD collection of the best Monty Python sketches, some pretty cool clothes from El Golfo Domínguez, a Stephen King's book and a Shiatsu massage course.
- Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. 24, 24, 24... Remember, remember, the 5th of November.
- I have realized I'm incredibly (sorry, I.N.C.R.E.D.I.B.L.Y.) lucky after so many proofs of care and love from everyone, expected and unexpected alike. I'm usually not aware of such things, so I felt a bit overwhelmed. Grazie mille everybody!!!
PS: if I never congratulate YOU on your birthday it's probably because I don't know when it is. Now I'm using Google Calendar so if you send me an e-mail telling me about it I'll note it down and never (ever) miss it again.
- I've got a looot of presents including but not limited to a DVD collection of the best Monty Python sketches, some pretty cool clothes from El Golfo Domínguez, a Stephen King's book and a Shiatsu massage course.
- Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. Whenever I'm asked about my age, I must remember to answer 24. 24, 24, 24... Remember, remember, the 5th of November.
- I have realized I'm incredibly (sorry, I.N.C.R.E.D.I.B.L.Y.) lucky after so many proofs of care and love from everyone, expected and unexpected alike. I'm usually not aware of such things, so I felt a bit overwhelmed. Grazie mille everybody!!!
PS: if I never congratulate YOU on your birthday it's probably because I don't know when it is. Now I'm using Google Calendar so if you send me an e-mail telling me about it I'll note it down and never (ever) miss it again.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)