25.11.07

L'ARTicle

Aquest estiu vaig estar a Nova York; bruta i sorollosa, no em va impressionar gaire com a ciutat, més aviat vaig trobar que jo tot allò ja ho havia vist. Sí, és cert, tot plegat és com ser dins d'un plató de cinema. El plató més gran que us pogueu imaginar, on tothom corre atrafegat amunt i avall seguint les indicacions del director. Per a donar caliu a l'ambient, les sirenes de la policia i les ambulàncies no paren de sonar, i una incessant fumera blanca s'escapa de les clavegueres i s'enfila misteriosament cap al cel. Em va fer la impressió que tothom segueix a cegues un guió, sense qüestionar-se si les seves accions tenen repercussió a la resta del món o si el que fan és bo per a ells mateixos. Potser els caldria un anotador extern que els indiqués quan el guió deixa de tenir sentit o l'actuació ratlla l'esperpèntic.

En la meva visita al MOMA vaig tenir la sort de descobrir una joia de l'art actual que es dedica a fer precisament aquesta funció. Es tracta del dibuixant romanès Dan Perjovschi, que utilitza una tècnica combinada entre el còmic i el graffiti per a construir una dura crítica social, política i cultural. En el que ha sigut la seva primera exposició als EUA, en Perjovschi va omplir un mur del museu amb els seus traços, davant l'atònita mirada dels visitants.


Em van sobtar alguns dibuixos relacionats amb la "política exterior" dels americans i els atemptats de l'11-S que, de forma subtil però amb una bona dosi de mala llet, conviden el visitant a la reflexió. Imagino que aquestes idees haguessin estat censurades fa tan sols un parell d'anys. És una prova de que la ciutat, poc a poc, va superant el trauma causat per l'atemptat, i sobretot que els seus habitants tenen una mentalitat més oberta que la majoria dels seus compatriotes. Caldrà esperar les properes eleccions presidencials per veure si a la resta del territori també ha passat la febre de la venjança.


En Dan Perjovschi es va donar a conèixer en una revista rumana gestionada per artistes, Revista22. El 1999 va començar a rebre encàrrecs per fer exposicions, on plasmava les seves millors obres en terres i parets utilitzant un simple retolador o guix. Segons l'artista, el fet que els dibuixos es vagin esborrant pel pas dels visitants transmet la idea que l'art és efímer i només té sentit en un context determinat. Si bé la quantitat de vinyetes exposades és considerable, en Dan diu que només 1 de cada 10 esboços dels seus llibres és seleccionat per a ser mostrat.


Així que ja ho sabeu, si us ha agradat el que heu vist d'aquest fabulós dibuixant, podeu visitar la seva pàgina web (www.perjovschi.ro) i comprar algun dels seus llibres. O esperar que vingui a Barcelona i tinguem la sort de veure'l en directe. En canvi, si penses que tu ho podries fer millor, apunta't a Distorsió i mostra a tothom el teu talent. T'atreviràs?

23.11.07

Coming soon

Ara és tard i toca anar al llit, però properament podreu gaudir de posts tan interessants com:

- el meu article publicat a la darrera Distorsió (res de l'altre món)
- anàlisi de l'efecte psicoemocional que m'ha produït la separació de LODVG
- Review de l'obra Pinzellades, d'Enginyers sense Fronteres
- Els meus resultats del test Political Compass.
- Much more...

20.11.07

Vespre (adaptació)

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el què fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires al B3 i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que n'estàs fins els collons.
Cap el vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un Nesquik i no te'l pots acabar.

I encens l'ordinador, sense ganes de navegar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i puges a casa i no hi trobes ningú.

I surts fora al carrer, i comences a córrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llàgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes d'Eucaliptus i respires ben fort, fort, fort.

Cap al vespre és quan estàs com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre estàs trist i no trobes ningú,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Foto: Arwen Abendstern
Llicència: Creative Commons

18.11.07

If everything was were so easy...

Després de 5 dies seguint la medicació indicada pel meu dermatòleg, puc dir que els resultats són extraordinaris. He passat de tenir picors molt desagradables fins a tres vegades al dia a un benestar pràcticament absolut. Ara lamento no haver visitat el Dr Aspiolea una mica abans :) Aix, si tot fos tan fàcil de solucionar com un diagnòstic de 30 segons i una pastilla al dia...

After 5 days of taking the medication prescribed by my dermatologist, I can say the results are extraordinary. Before I had a severe rush one to three times a day; now only some tickles under the worst circumstances (great temperature change, stress, etc.). I regret not having visited Dr Aspiolea a bit earlier. He'd have saved my so many bad moments! I wish everything was as easy to solve as a 30-seconds diagnostic and a daily pill...